dilluns, 23 de juliol del 2007

suspiro de aerosol





Las paredes oyen, eso se dice, y entre dientes recuerdan algunas cosas, exclaman, añoran y se enfurecen, las paredes alzan la voz exclamando el nombre del guerrero, le recuerdan y le rinden homenaje.

Hasta luego tio grande y gracias por todo lo que nos has enseñado, la mejor manera
de recordarte, pintando, lo que mejor sabemos hacer.

( la pieza blaugrana escribe el nombre Pep en sus tres letras y la pieza verde y azul escribe el tagg okar, en el detalle se puede leer también Pep)



3 comentaris:

Anònim ha dit...

Pep et vaig coneixer a la barra que vareu fer a la festa major de Sant Esteve, tot rient amb els grans barmans que hi havien.
Les grans persones es coneixen rapid. Per aixo vull fer costat a tots els que t'estimem.
Desde Sant Celoni. Albert

anna ha dit...

Estic emocionada de veure com en Pep s'ajuntava amb moltíssims amics i com n'esteu tots d'ells i de la colla. Feu pinya. Feu xarxa. Jo ho trobo essencialment meravellós.

Sil ha dit...

Gracias.
Me siento abrumada de ver que hasta "las paredes" sabían de nuestra perfecta simbiosis.