Que passa family!!!
Recordo quan entraves a classe, i ens deies: Que passa family!!
Realment era aixi, erem una familia. Has sigut de llarg, el millor professor que he tingut mai. Gracies a tu i les teves classes, la nostra promoció va ser la hostia. Pero el millor de tot es que això no es ni molt menys el més important. Vas conseguir fer de nosaltres una familia. Ens aconsellaves, ens motivaves, ens inspiraves. Be, no se com explicar-ho, soc molt dolent escrivint, pero segur que els que et coneixen, ho entenen.
La foto que he posat, es la del primer dia que vaig entendre que no només eres el nostre professor. Va ser quan vem anar a jugar a basket tots els de la classe, i després ens vas invitar a sopar a tots. Vas fer que ens unissim més i a partir d'aquell dia, les classes, encara eren millors. Quin gran dia.
2 comentaris:
quin gran dia.
Que bé que fos un gran dia. Endavant nois jo no sóc en Pep, sóc la seva mare i m'agrada molt tot el que dieu del meu fill.
Publica un comentari a l'entrada