divendres, 3 d’agost de 2007

Records d´infància

Pep,

Potser no t´enrecordaràs de mi. Soc la Nuria Benaissa, filla de la Khadija, vam passar unes 3 setmanes d´estiu a l´Obach quan teniem uns 13 anys. Jo si que m´enrecordo de tu. I es que de Peps-i mira que he viatjat i fet coses-nomès n´he conegut un, i ets tu. Per això, l´altre dia, quan vaig trobar una Vanguardia a un seient del metro, i vaig veure el teu nom, vaig plorar.
Que recordo d´aquell estiu... que jugàvem amb els gossos de la casa, te´n recordes?? El Chispas, el Troni... que vam anar un parell de vegades a una piscina que tenia forma de guitarra. Que hi havia un 600 parat al front de casa i sempre ens hi ficavem tots 4-el Claudi, el meu germà, tu i jo-i que ens imaginavem que estavem de visita a llocs magics. i la meva mare m´explicava l´altre dia que un dia ens vam perdre, i que tots estavem "cagats" menys tu. Tu no paraves de riure.
I així es com t´imagino ara... rient. Rient quan tots els demès estem "cagats" i "cabrejats", és clar.
Ignasi, Anna, Sílvia... jo hi prego, pel Pep. No sé si a Déu o a qui, donç aquestes notícies et fan dubtar de tot...però ho faig.I la mare també.Estem aquí si necessiteu qualsevol cosa.
I a tu, Pep...pues que quasi bé et puc veure, rient des d´allà on ets....

La GS



Qualsevol excusa era bona per treure-la a fer unes corbes i sempre deies entre rialles que el millor del canvi climàtic era poder allargar-ne la temporada fins a dates insospitades.
Va ser la companya perfecte en el viatge més bell i ni tan sols es va queixar el dia que vam passar 14 hores en ruta perquè tu no podies suportar un altre dia per carreteres italianes.
Guardaré els 25.000 km com el més gran tresor, em pujava a la “bèstia” confiant plenament en tu i en ella i em limitava a gaudir del paissatge i la ruta. Era la millor moto i el millor conductor, em sentia segura i quan de tant en tant em tocaves el genoll, sabia que hem deies que eres feliç de dur-me de paquet.

Diu l’Ignasi que has marxat de viatge amb la moto, si és així, cuideu-vos molt i vigila en els revolts massa tancats no toquis amb la puntera l’asfalt
V’sss

dijous, 2 d’agost de 2007

Des de l'atic ... de Passatge Tona


Hola Pepx,

Sóc la Tinix. Aquí estic, entre fotos i revistes i més fotos. Passatge Tona amunt, passatge Tona avall. I jo fent la ruta diaria de recadets per tot Barcelona, “patrolling” com diu el Toru. I tu aprofitant a veure si la missatgera et pot portar a revelar algun carret o enquadernar algunes fotos. Quants favors ens hem fet! Quant ens hem ajudat! Com has cregut en mi inclús quan ni jo mateixa hi creia! El teu possitivisme extrem sempre ha compensat el meu pessismisme injustificat, i de quina manera! Que maco ha sigut treballar a tres pisos de distancia!
Qui em retocarà una foto al moment? Qui m’abraçarà com un ós gegant quan tingui un mal dia? Qui se’n fotrà de mi i de lo poc que treballo dia a dia? Qui m’invitarà a regalècies, chupa-chups i altres porqueries? Qui farà règim amb mi després de setmanes d’excesos?
Entro a l’estudi i veig la teva cadira (caríssima i portada d’Amèrica, pobre DK …), el teu ordinador imponent, les teves notes, i … malgrat el vuit, tinc la sensació que ets de viatge, que ja tornaràs, que no has marxat per sempre. I que així sigui.
Com et trobaré a faltar cosinet meu!!!

La teva “germaneta”, la Tinix.
Petons!

ets un crack



Hola Pepus, t’enrecordes del llibre del Naguib Mahfuz?
em deies que la vida la traça un mateix, i que si
s’equivoca, sempre estàs a temps per corregir-la. Sinó
envelleixes amb ella sense disfrutar-la. Tu també la
vas saber dirigir i per això ets especial. Com diries
tu “ets un crak”.
Sempre has estat aquí. A mitjanit quan et vaig
necesitar, a les 7 del matí , a les 3, en els pitjors
moments i en els millors.
Sempre em vas recomfortar escoltantme , amb les teves
super abraçades, amb les teves rialles, i amb les
teves critiques positives, discutint lliurement les
nostres pors i compartint els somnis. Amb tu és fácil.
La rutina diaria ha deixat un paréntesis, però
l’amistat supera les circumstancies.
t’estimo
neus (per tu nius)

dimecres, 1 d’agost de 2007

Sóc la Berta



Pep t'estimavem molt i t'estimem.
Perquè ens has fet això?

Quan ho vaig saber ens varem posar molt tristos.

Als nens i a mi ens enfilaves als arbres.

Bueno, et tinc que dir que eres un tiet molt xulo.

Per que ho sàpigues, la Sílvia ara està molt trista però es molt forta. Per ella eres el seu preferit.

Bueno adèu i cuidala molt a la Sílvia.

Nosaltres t'estimem molt.

T'estimo

Berta Q.G.



En Tomas, un gran amic d'en Pep




La saviesa, la bondat, el treball i l'amistat, en una sola cara.
Anna i Ignasi.

Ens falten paraules


Pep, et trobem a faltar .

Ens falten paraules per als nens, per fer-los entendre que malgrat no hi ets, la teva forma de viure la vida, amb alegria, intensitat, disfrutant cada moment i, estant pendent de la gent que t’estimaves es una bona manera de viure-la.
Per fer-los entendre que cada record que tenim té un valor incalculable i que tothom a qui estimem sempre deixa una emprempta a les nostres vides.

Ens falten paraules per poder explicar el buit que has deixat, la incredulitat i la tristor que sentim.

Ens falten aquelles paraules que de segur tu li diries a la Silvia a cau d’orella per ajudar-la a tirar endavant, o aquelles amb que la “picaries” nomès pel gust de veure-la saltar.
Ens falten paraules d’ànim per la Silvia perque sovint també ens en falten per nosaltres.

Però, si aplico la teoria ...., tots els records que tenim: les xarrades de sobretaula, rialles i batalles campals amb els nens a Cantoni, discusions per arrivar tard i la tendresa d'agafar la Martina, sortides al Forum i anades a Madrid, sesions de fotos per Nadal i brometes per un jersey (millor bufanda,... ja m’entens) ...... potser tot plegat ens ajudarà a tornar-te a trobar.

Gràcies Silvia perque l'hem pogut conèixer, gràcies Pep per haver-nos volgut conèixer,


Fins sempre

dimarts, 31 de juliol de 2007

Sóc el Xavi


Hola Pep, sóc el Xavi:
T’estimo. Voldria que t’haguesis mort més tard.

Et cantaré una cançó de despedida:

Es l’hora dels adeus i ens hem de dir adéu siau...
Germans demnos les mans senyal d’amor senyal de pau...

No es un adéu per sempre, es un adéu per un instant
I ens estrenyem ben fort mentres diem adéu siau...
Un petó i una abraçada ben forta, et trobaré a faltar molt.

“L’escorpí indomable”


Així es com em deies...quant ens varem conèixer de seguida varem connectar,
estic segura que va ser química entre escorpins, som igual de tossuts.
Quant et vaig veure vaig pensar: quin tio més gran! Quant et vaig conèixer vaig entendre que feia falta un gran cos per portar el gran cor que tens, has estat un
gran company i un millor amic.
Pep vull que sàpigues que amb el teu somriure ens has fet millors persones a tots els que et coneixem. Em sento afortunada d’haver compartit amb tu un part del meu camí.
Siguis on siguis gràcies per tot!
Tere.

dilluns, 30 de juliol de 2007

vine a donar sang!

Sóc el teu secretari




Sóc el teu secretari, dèies, quan el pare era de viatge i jo em quedava amb en Claudi i tu, que us dúieu 18 mesos i éreu tan petits que no sabia quin dels dos deixar a la porteria i quin a dalt del cotxe perquè estiguéssiu ben cuidats. Els paquets, les caixes de fruita, dur els avis a casa i quan arribàvem a la nostra els tres qui es quedava a vigilar el cotxe sent tan menut? o a la porteria... o fent-me companyia. A banda de bromista sempre has estat molt madur. La maduresa fèia que m'ajudessis i les bromes que juguessis com un nen.
Tu m'havies pres aquesta foto de l'àlbum familiar perquè t'agradava i la vas incorporar a la meva palm perquè em sortís quan em truquessis tu per telèfon. Ara te la penjo jo al blog perquè sé que t'agradava tant, amb aquest cabell rissadet que mai no vas tornar a tenir.

diumenge, 29 de juliol de 2007

Hola Pep!!!




Hola Pep! Quan temps fa que ens coneixem, encara m´enrecordo quan portava quatre dies sortint amb el teu germà i et vaig preguntar, què li puc regalar pel cumple? i tu em vas dir "el CD del Super Mario Bros" i així ho vaig fer. Quan el Claudi va obrir el regal va dir "mira el CD que volia el meu germà" va ser boníssim! Eres un trapella amb simpatia i això és el que et feia tant genial. Mai deixaves de sorprendren´s, aquesta foto ens la vas enviar per mail i ens explicaves que t´havies comprat un cavall, el Claudi i jo ens vam quedar flipant, no un gos, una tortuga... un cavall! I què feliç eres amb la teva Sil, no pateixis que entre tots te la cuidarem molt. Allà on siguis no canviïs mai cunyat. Un petó molt fort!!!

Mar