dimecres, 8 d’agost de 2007

Gràcies Pep

En nom de tota la gent de Sant Esteve i del Baix Montseny, GRÀCIES PEP!!
Sí, Pep, et donem les gràcies per haver pogut conèixer i assaborir lo bona persona que has estat.

Gràcies per la teva manera de ser, sempre generós, implicat sempre amb el teu equip i la teva gent. Has aconseguit (i no és gaire fàcil a Sant Esteve, tu ja ho saps!) que un barceloní com tu, formi part com un més d'aquest bonic i meravellós país que és el Montseny.

La teva senzillesa i alegria ho han aconseguit!

I t'has arremangat les mànigues quan ha calgut treballar,
i has fet servir les idees i reflexions quan ha calgut pensar,
i has estat el primer animador i engrescador de tothom quan els ànims estaven baixos,
i no hi ha hagut cap partit ni cap situació en la que no haguem sentit la teva veu, la teva poderosa veu i la teva empenta.
Tot aquest gran cos que tens, ho tens també de bona persona, i això ho sabem els que hem tingut la sort de poder compartir amb tu tots aquests anys.
Tants i tants moments viscuts a Sant Esteve!

I tot això quedarà, Pep, quedarà en el nostre record per sempre:
tingues per segur que cadascú dels teus amics seguirem pensant en tu,
seguirem parlant de tu, cadascú hi anirà afegint experiències i records inoblidables
i entre tots mantindrem viva la imatge d'aquest home que ens ha frapat, que ens ha encomanat d'entusiasme, que ens ha acompanyat en els moments difícils,
que ha rigut i gaudit amb nosaltres en els bons moments.

Per tot això, i molt més que potser ara ens deixem de dir, et tindrem sempre present Pep.
I tindrem sempre present la paraula que potser més vegades t’hem sentit, i que sempre vindrà associada a tu: COMPROMÍS!
Sí, Pep, compromís, tu bé ho saps, nosaltres bé ho sabem de tants cops que te l'hem sentit.
Has estat un home de paraula, que mai ha fallat a ningú quan ha convingut,
i t'has compromès sempre amb el màxim d'esforç, amb la gent, amb l'equip, amb els que com tu gaudim de l'esport que ens ha unit.

Com diria el poeta, Bon viatge pels guerrers que al seu poble han set fidels, afavoreixi el déu dels vents el velam del seu vaixell.

No sabem cap on et portaran ara els vents, ni quin camí seguirà el teu vaixell.
Només sabem una cosa: que allà on siguis… Ves-te entrenant, que algun dia ens tornarem a reunir tots els que hem tingut la sort de conèixe't i estimar-te, i recordarem els bons moments viscuts.

Sempre seràs el nostre CAPITÀ, PEP. GRÀCIES,

Pep, som la familia nova




Som la família nova celebrant el 40 aniversari de les nostres noces. I tu Pep darrera de la càmera vas agafar cada gest ,mes enllà del físic ,captan valors intangibles com la joia i la felicitat dels infants o la serenitat dels grans.

Amb la Sílvia ens veu obsequiar un reportatge muntat en vídeo , foto fixa , en negre i color i amb un fons musical molt plaent i ben escollit , “ t`he deixat les diapositives una a una , per si les has de menester “. Avui en faré servir dues. Que sàpigues que t’estimen tots.

Estem acostumats a parlar amb el nostre Sergi i ara també parlem amb tu .Ens trobem en el record.

Lluitem per vèncer la tristor´.Hem conegut els Pares ,Germans i una gran quantitat d’ amics i companys de feina , tots emocionats i amb dolor com nosaltres !! però orgullosos i agraïts d’haver-te conegut ... només cal llegir el blog. Chapeau !! Trenta dos anys ben aprofitats amb molta exigència personal Repartint arreu , el consell , la bonhomia i la conciliació .

Pep , la teva mare Anna escriu ... seràs un estímul , en el nostre record ... !! Ja ets un model per nosaltres !!! quan sigui gran m’agradaria assemblar-me a tu –diem sovint!! No deixar d’aprendre mai .

No et preocupis ..!.Fem pinya !..cadascú ... com pot i sap, per consolar-nos Intentem trobar sentit a la Vida, i tenim confiança de retrobar-te . Estem molt agraïts ,Pep , dels teus pares , pel suport que donen a la nostra neboda .

I en els moments difícils o de desesperació ens preguntarem ¿ que li agradaria al Pep que féssim , ara ? Com reaccionaria ... com acabaria el Pep aquesta feina ?


Fins aviat






Oncle Quim i Ma Lluïsa

dilluns, 6 d’agost de 2007

Una imatge que val mes que mil paraules



Una foto, una paraula ... i tantes coses com suggereix!
Tu i la Sil la teniu penjada al menjador.
Jo la utilitzo com la meva imatge pq a mi m'agrada i pq tu i jo (la confiaça fa fàstic) mai hem trobat el moment per arribar a una idea que ens convencés als dos. Jo massa "happy flower" i tu massa sobri ... Jo votava pels vermells i tu pel negre elegant. Qui és més cap quadrat? Estem empatats!
Ara ja no hi som a temps de fer una targeta nova però ... jo seguiré utilitzant aquesta imatge per definir-me com a fotògrafa pq a mi m'agrada i a tu també.

Love, love, love!
Tant com tu n'has repartit amb tots aquests anys.
T'estimem!
Tina

Hola Pep, els Nadals no seran els mateixos sense tu, qui es vestirà de Papa Noel, ara? Sempre et recordaré, sonrient, feliç i parlanxint, tal com eres. Em recompensa pensar que hem passat una molt bona infància junts, gràcies els formidables pares que tenim. T´enrecordes aquell dia que ens va agafar per tirar petardos i galetes pel balcó, la que vem montar. I, quan ens enfadavem, les corredises que feiem dins de casa, al voltant de la taula del menjador, per atrapar-nos, i tot plegat, per no fer-nos res després. Bueno, sort dels records, així no sembla que hagis anat tant juny. Et trobaré molt a faltar.Claudi

Pepx fa un any

Ara fa un any, a Praga, mentres rodàvem en moto per Europa. Ens vam plantar a la República Txeca per impols, sense més mapa que una impresió imprecisa de mappy.com que vam treure en un ciber café a Vienna a corre cuita. A tu et va fascinar el contrast i els vestigis comunistes, el desconcertant sistema viari -un tram de curves anunciat amb calaveres- i ja de tornada cap a Austria, un dels trams més bells i plaents per traçar amb la moto.
Vam enamorar-nos de Praga i vam prometre'ns que tornariem. Però va quedar pendent, com tantes coses. Com tota una vida