dissabte, 29 de setembre de 2007

Pels meus cosins

He anat llegint el blog i he anat plorant i plorant.
Quanta tendresa, estimació, admiració, felicitat, desig de viure i tants d'altres adjectius que transmetia el Pep.

No vull deixar passar l'oportunitat d'escriure dues ratlles adreçades als meus cosins Ignasi i Anna. Potser per la proximitat familiar, el que més m'ha emocionat han estat les cartes de l'Ignasi i l'Anna. Admiro la gran fortalesa que despreneu i les ganes que teniu de tirar endavant la vostra vida intentant que tot torni a la normalitat. No sé si jo podria fer el mateix.

Desitjo estar a prop vostre i donar-vos tot el suport que necessiteu.

Us estimo molt. Una abraçada ben forta.

Carme Vilardaga Ventosa

m'entristeixo

Sóc una cosina segona del Pep.
Tot sovint penso en ell, l'imagino, el recordo.. I m'entristeixo molt i molt!
M'agrada pensar que d'aquesta manera descarrego una mica de dolor als seus amics i familiars més propers...
Ja sé que no és això! només els volia donar molts ànims i molts records.
Aquest blog és fantàstic, una gran idea.

Una abraçada,

Laura Estragués Vilardaga