dilluns, 15 de setembre de 2008

byPepx a Tokyo



Mira amb que em vaig trobar pasejant per Tokyo!!
Sé que és el viatje que et va quedar pendent de fer amb la Sil.. en certa forma també ho vas aconseguir, com tot el que et vas proposar.

Una abraçada!
Oriol

diumenge, 13 de juliol de 2008


Una nit quan el Xavi anava a dormir, tot rient engrescat em va dir


-Estic més content que el Pep!

-Qué dius Xavi ?- vaig preguntar-li

- Que estic més content que un Pep! El Pep sempre estava content - va contestar-me


L'alegria de viure del Pep era evident fins per un nen de set anys.

"Estic content com el Pep", crec que a ell haurà rigut de sentir aquesta expressió del Xavi.


Fins sempre Pep, i com cada dia un pensament per a tú.
Hola Pep:

Aquest ha sigut in any molt dur, pensant cada dia en tu, però intentant tirar endavant, amb
el record del teu somriure.

T'estimo.

Concepció

dissabte, 12 de juliol de 2008


"Al principio, cuando queremos a alguien, nuestro mayor miedo es que el ser querido deje de querernos. Naturalmente, lo que tendríamos que temer es que nosotros no dejemos de quererlo, incluso después de muerto. Porque todavía te quiero con toda mi alma, Prabaker. Te sigo queriendo. Y a veces, amigo, este amor que llevo conmigo, y que no puedo darte, me oprime el pecho y me deja sin aire. A veces, incluso ahora, mi corazón se ahoga en un mar de pena que, sin ti, está vacío de estrellas, de risa y de sueño."
Gregory David Roberts - Shantaram