dissabte, 8 de setembre de 2007

Coses que t'explicaria si fossis aquí




Si fossis aquí jo et parlaria sobre la gent meravellosa que m’he anat trobant pel meu periple hospitalari, com la Irene que va ser qui em va rebre a la RPQ i que ara em ve a veure amb bicicleta, o la Laia, que té un somriure dolç i infinit i va demostrar que Barcelona és un poble.
També et parlaria de les coses boniques i casi màgiques que estan passant contínuament i que m’agrada pensar que les provoques tu, siguis on siguis, per que tot plegat em resulti una mica més fàcil, encara que tu sempre has estat un escèptic.
T’explicaria que els teus amics, els meus amics i els nostres amics no m’han deixat sola ni un dels 57 dies que fa que vas marxar, i que tanta i tanta gent abatuda per la teva absència i preocupada per la meva convalescència em fa sentir una energia centrífuga que em dona ales quan decaic i penso que jo no puc amb tanta pena.
T’explicaria que tot i que sempre m'he proclamat la teva fan numero 1 -ja ho saps, la Sil morta d'amiració pel seu home- em sento aclaparada al veure quan admirat i respectat eres en el teu sector, però es que al cap i a la fi jo no sóc target ;-)
O et parlaria de que constatar que sempre vas portar-me per bandera i que aprofitaves qualsevol ocasió per dir que jo era la dona de la teva vida em fa creure que quan et queixaves que era més carinyosa amb la gata que amb tu només era una nova modalitat del teu esport preferit: fer-me saltar per poder dir-me barrufeta rondinaria.
O enumeraria la gent que m’ha dit que consideraven la nostra relació un model a seguir, una història lliure i honesta, imperfecta i única.
O, per sobre de tot, t’explicaria que he descobert que l’encant irresistible que jo et vaig veure des del primer dia, allà en aquella festa que tu eres incapaç de recordar, fascinava a qualsevol que va tenir la sort de creuar-se amb tu.

I per últim et parlaria d’aquest blog on ara t’escric.
És curiós, tots estem tristos per la teva absència però aquest és un quadern ple d’esperança i agraïment, un meravellós i sorprenent càntic a la vida, a la teva vida que feia feliç a tantíssima gent.

Pep, vas canviar la vida a tots els que t’estimaven, que som tants que encara ho fa tot més injust. Ara només em queda esperar que la teva absència ens faci a tots més forts. Segur que tu ens ajudaràs per a que així sigui.

Bon viatge i recorda, jo t’estimo sempre

La Sil

dijous, 6 de setembre de 2007

Des de Mallorca

Hola cosinet, des de Mallorca et volem donar les gràcies per haver-mos fet compartir moments tan alegres i sobre tot tant divertits.

Sempre vas aconseguir que la nostra relació, encara que estiguéssim molt de temps en veuren's, fos molt especial i sobre tot per al teu cosí l'Eduardo.

T'agraïrem sempre el teu detall que cada volta que venies a Mallorca, ja fos per feina o per plaer, sempre vares tenir un moment per venir a visitar-mos o, al manco, una trucada per telèfon.

Tant l'Eduardo com jo mateixa, moltes gràcies per haver estat sempre al costat dels teus pares i sobre tot amb la mare, ben segur que des d’on estàs ho seguiràs fent, és més ho has de seguir fent perquè ells et necesssiten.

Moltes gràcies per ésser així com ets, t'estimem molt

Eduardo, Jacinta, Guillem, Jacinta


"Tu ja no hi ests i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies"

From London / Des de Londres



Dearest Pep

Tom and I feel so privileged that we met you and that you shared our special wedding day with us in June. It was a real honour to have you and Sil there with us in Ibiza, and I will never forget the memories we share from that day - your happy smiley face, your little cam, you taking 2459286 photos ;- )

We will treasure our wedding photos for the rest of our lives.

You, your family and Sil are always in our thoughts and prayers and we will never forget you.

Lots of love Sarah and Tom xxxx

____________________________________

Estimadíssim Pep,

En Tom i jo ens sentim molt privilegiats d’haver-te conegut i de que compartissis amb nosaltres el nostre especial dia de casament al Juny. Va ser un autèntic honor tenir-vos a tu i a la Si allà a Eivissa amb nosaltres i mai oblidarem els records que compartim d’aquell dia, el teu rostre feliç i somrient, la teva camareta, tu disparant 2459286 fotos ;-)

Les fotos del nostre casament seran el nostre tresor per la resta de les nostres vides.

Tu, la teva família i la Sil esteu sempre en els nostres pensaments i pregaries. Mai t’oblidarem.

Amb amor,
Sarah i Tom
xxxx

dimecres, 5 de setembre de 2007

GRÀCIES FILL


Gràcies per poder compartir una relació de felicitat, de confiança i d’ideals que ens donaven força i alegria a tots dos. De fet, era un estil de comunicar-te que comparties amb tots els que estimaves, com he anat veient. Un i altre sabíem que ens teníem sempre al costat, que sempre podíem comptar amb l’altre. Sentia la teva estimació, respecte i admiració, com segur que tu senties la meva.

Gràcies especialment pel recolzament i tracte amb l’Anna quan més ho va necessitar i no era fàcil. Amb les teves ganes de viure, amb la confiança en les seves capacitats, fent palesa l’autoexigència i estima que sempre hem compartit a la nostra família.

Has marxat somrient, com sempre. A la Silvia, a l’Anna, al Claudi, a mi, i a tants d’altres, ens serà una mica mès difícil viure sense tu. Però intentarem recuperar la teva alegria de viure, la teva exigència de ser millors, de recolzar els amics, de saber trobar els aspectes positius de les persones i les situacions.

Pep, gràcies per haver fet aquest camí amb nosaltres. Gràcies pel teu somriure.

Ignasi.

CARTA PARA ALGUIEN MUY ESPECIAL

Ayer al mediodia, sono el telefono de casa, era ANA, hacia mucho tiempo que no sabia nada de ella ni de su familia.
Me alegre muchisimo de oirla de nuevo, y saber de ella.
ANA me dijo: bego creo que tienes que saberlo y me comunico la tragica noticia....
mis ojos se inundaron de lagrimas, no me lo podia creer.

PEP tan solo tenia trece años cuando yo lo conoci, yo tenia 21, estuve algun tiempo trabajando en su casa.
Al principio PEP se metia mucho conmigo, pero poco a poco nos fuimos haciendo grandes amigos.
Tengo que decir que esperaba con mucha alegria que llegaran las doce y media para que volvieran del cole,
me alegraban las mañanas y tanto que me las alegraban .....

Me siento muy PRIVILEGIADA de haber conocido a PEP en aquellos años de su vida.
PEP era alegre, muy alegre,simpatico,cariñoso,bondadoso; un vichillo .....

Recuerdo un dia que se escondio en el lavabo y justo cuando yo pasaba abrio la puerta y me tiro un globo de agua
me puso empapada, pero bueno asi era PEP, tambien recuerdo unas palabras tipicas de el :

Se ponia un monton de colonia (S3) en el pelo. se hacia la raya al lado
venia y me decia: Bego ¿ quedo guapo ?
claro que estaba guapo... ¡ y perfumado tambien!

En uno de mis cumpleaños PEP se fue al corte ingles y le dijo a la dependienta:
¡ quiero el ultimo disco de isabel pantoja ! no es para mi es para la chica que trabaja en casa, tiene
el gusto un poco raro.
Despues venia tan contento a darme mi regalito y me contaba lo que habia hecho.

PEP nunca olvidare aquellos años que pase con vosotros, me hiciste sentir una mas de la familia y
por encima de todo siempre....

"QUEDARAS GUAPO EN MI CORAZON"
TE QUIERO

Un abrazo muy grande para IGNASI , ANA Y CLAUDI.

BEGOÑA

Lliçons d'un Osito

Hola Osito.
Avui per fi, en comptes de parlar-te, m'he decidit a escriure't. Què guapos en Jordi i jo a les fotos del casament. Quin detallàs. Bé, això ja ho saps que t'ho he dit moltes vegades. El que més em va impressionar quan tu i la Sil vau aparèixer a casa amb aquest pedaç d'àlbum va ser la "currada". "Però Pep! Jo només volia que fessis fotografies lliurement, sense cap condicionant, com un entreteniment!"- recordo que et vaig dir- I mentre passava les pàgines, no se m'esborrava el somriure de la cara i inclús vaig pensar: "Sortiria corrent i li ensenyaria les fotografies a qualsevol que passés pel carrer; vull que tothom vegi com l' Osito ha retratat el dia més feliç de la meva vida".
"Sí, però ja saps com sóc jo. Si faig alguna cosa, la faig bé".
Típic de tu. "Doncs té raó" -vaig pensar- "No sé per què m'extranya perquè l'Osito quan s'hi possa, s'hi possa". Que ha de fer una foto? La millor foto. Que s'ha de currar una gràfica? La més xul·la. Que es decideix a tenir nòvia? La més estupenda.
Totes les teves virtuts han sigut repassades amb emoció i conciència des de les ones cibernètiques d'aquest blog. No vull ser menys i m'agradaria explicar-a tothom que jo particularment vaig aprendre quelcom molt valuós de tu. Jo tenia una important falta de confiança en el meu treball quan vaig començar, i tu, com una mena de geni de la làmpada, em vas insuflar una autoestima que m'ha ajudat moltíssim durant tots aquests anys. Tanco els ulls i et veig devant meu dient allò de "Això està de conya. Fes el favor de creure més en el que fas".
No tot eren floretes, però. Quan alguna feina no t'acabava de convèncer, tenies molta mà esquerra, també: "Això està de conya, però… estic segur que encara ho pots fer millor. Fes-hi una volta, que la Cireta pot treure un deu".
Vaja, Pep, que em marejaves una mica però va valer la pena.
Així que a part de la generositat, l'energia, el positivisme, la diversió, la bondat, la franquesa, l' honestitat, el talent, la sensibilitat, el lideratge i totes les inesmentables virtuts que durant aquests dies la gent ha recordat de tu, vull destacar aquesta passió contagiosa per buscar l'excel·lència que tenies i que em vas encomanar. Ara crec en mi perquè un dia, ja fa 10 anys, tu vas creure-hi primer.
Que ets bandarra. Tot ho feies bé. Tot ho feies amb passió.
La primera gran lliçò de l'Osito.

I segurament vas ensenyar a la Sil també a fer fotos, perquè aquesta la va fer ella. I li va sortir la mar de bé.

T'estimo molt, osito.

dilluns, 3 de setembre de 2007

EN AQUELLA SALA

Fa molts dies que he vist el teu blog, fa molts dies que hi ha un lloc on tota la gent que t’estima et fa saber com ets d’important per tots ells.
Jo sóc la Dolors, la germana gran de la Mar, només ens vam veure un parell o tres de vegades i et demano permís per compartir, i participar en aquesta meravellosa idea i poder expressar-m’hi.
Jo hi era el dia que es van trobar molts, però molts dels teus amics i família, per dir-te d’una manera brillant i sincera, tant de dins del cor, que has viscut intensament, amb alegria i optimisme, has estat compromès i treballador.
En aquella sala, que s’havia quedat petita de tants que hi érem, s’hi respirava una barreja de tristesa i amor, d’unió, de complicitat, com si hi hagués alguna cosa que no deixes que la pena fes callar les paraules, bellíssimes paraules, que es deien de tu.
Jo hi era en aquella sala amb el meu marit i els meus fills i vam aprendre una de les millors coses : És important la intensitat en que una persona viu.
Aquesta intensitat, aquesta essència perdura desprès de la nostra absència, com deia aquell.......” L’energia ni es crea ni es destrueix: es transforma” , per això tots els que et coneixen i t’estimen sentiran sempre la teva proximitat.
Els que no et vam conèixer gaire, ens quedem amb aquesta recança, en canvi, vas fer que fóssim capaços de notar la teva energia, perquè en aquella sala, on hi havia tanta gent, només es percebia una cosa : Amor cap a tu.
Una abraçada a tota la teva família que pensen i diuen de tu, el que a tots ens agradaria que algun dia diguessin de nosaltres. No conec la Sílvia, però també li vull fer arribar el meu suport i el meu desig en la seva recuperació absoluta.
Dolors