dilluns, 23 de juliol del 2007

"Va venir al món de cul I ha marxat d’excursió amb la seva moto" per Anna Grau

Bona tarda I gràcies a tots de la part de tots els que l’estimavem.

Va venir al món de cul I ha marxat d’excursió amb la seva moto. Ja sé que no, però la idea de l’Ignasi m’ha agradat molt.

Va conèixer el jazz perquè al burleta del seu pare “el gordito” li va ensenyar a estimar-lo. Va fer venir la Sarah Vaughan dels EEUU, no en persona, perquè no podia, però si en col·lecció de discos que els amics li van recomenar.

No ens ha escatimat mai res en Pep, fins I tot la seva expressió de complaença punyetera, felicitat I pau que els metges de l’hospital van ajudar a mantenir amb la seva feina dura I ben feta amb tan pocs mitjans.

Pep eres genial, capaç de tot. Sé que no em sens però m’has recolzat en els pitjors moments de la meva malaltia.

A banda de l’Ignasi, el que més. Jo sé que no t’ho puc fer saber però que t’ho he dit sempre, al marge dels meus impulsos. Impulsiva, esbroncadora, pressionadora, però t’estimo I t’estimaré sempre.

“Tu gordita pots, endavant, ara et veig molt millor. No pressionis el pare, que es bloqueja”.

I tan amic dels teus amics I els nostres, que diumenge no cabien a casa, uns alts com Sants Paus que venien a expressar el que no podien entendre.

Com bons temperamentals ens barallàvem, però erem molt a prop, amb un grau de complicitat difícil de tenir amb les persones normals, però els genis I perdoneu que sigui petulant són diferents, per alguna cosa són genis.

Feia molt de temps que no escrivia I tu ho has aconseguit amb el teu estímul I aquesta nit en la meva 2a nit d’insomni ho faig perquè ho sento I m’ho han recomanat. M’ho diu la intuició, m’ho diu l’ànima, si és que en tinc, ja m’enteneu.

I la Sil, bogeta per tu “loquita de amor”, com em diu un dels meus germans, I li seguen les possibilitats de viure’l.
!!Sílvia, serem tots al teu costat. No és el mateix, no!!, ni ho serà!!. En Pep és insubstituïble, però les mares, els germans, els amics.. els cosins, tots…I els nebots amb les seves trapelleries t’ajudaran.

I el teu pare, que com tu dius, ha d’estar discutint amb ell l’Estatut quan, de fet, no s’havien arribat mai a conèixer.

El gordito, la gordita, en Claudi I la Mar no et deixaran mai! I, si se n’obliden, ja ens ho reclamaràs tu, que ja en saps.

Acabaré les tovalles per Nadal I farem una festassa molt grossa per mirar la vida com ens ha ensenyat en Pep a fer-ho, del costat més bonic. Els records positius en ajudaran a elaborar el dol que mai no havíem pensat tenir.

Sílvia, per a nosaltres les coses no canvien ni canviaran I, si no en sabem, tu ens ho recordes. I sé que ho faràs. Ja saps que t’estimo molt I sempre t’he sentit al meu costat.

En Claudi necessitarà una germana com tu, ja que sempre es va emmillarar en En Pep quan era nano I ell I la Mar, ara, t’ajudaran a tu.

En Pep no voldria que m’allargués, voldria dir benvinguts passeu passeu perquè tots els que som aquí erem en el seu cor tan gran que tan sols ha pogut segar la seva manca de sang.

Semblava imbatible I l’han batut, diu la Sílvia.

Hem perdut un fill, però tindrem la Sílvia.

Un fill és el que més s’estima en aquest món I a un fill al qual has tingut la confiança de poder dir que l’Ignasi és el més important per a tu.

Mare bronques, mare dura, a estones tendra però sempre en disposició de qualsevol confidència. Mare amatent I que estima I ha estimat encara que a moments no sap expressar el que els estimats voldrien.
Gordito ens fem grans, discutim, però ara en Pep I especialment a mi em dirà “No pressionis el pare, no veus que ell és diferent! I està molt cansat. Jo no aguantaria aquesta pressió” al mateix temps que em dèia que la nostra parella havia estat un exemple per a ell.
“Mare, tu pots I podràs I ara sé que estàs en el bon camí”.
- Pep, sé que no em sents però jo et dic que has estat un lluitador exemplar, un geni de la comunicació, I per damunt de tot una bona persona. Ahir les vigues del pis no aguantaven el pes dels amics de tots que ens acompanyaven amb aquells plors aquella tendresa…
Recuperarem tots el somriure I la bona vida. La bona taula, l’alegria, l’amor, tot el que hem compartit els quatre. Amb tu no podrem fer-ho, però farem com si ”.
“Mare disfruta la vida” “Gordita estàs molt millor”
Estem tots molt tristos perquè ens has deixat però sempre seràs l’estímul que has estat
No fotis noi, ens l’has feta grossa, perquè sé que, amb la teva vitalitat mai no ho hauries volgut.
Pep acabaré les tovalles per Nadal. I si no és així, tu ho sabràs entendre.