Jo et vaig conèixer ara fa 4 anys en un torneig de bàsquet a Arbúcies.
Tots compartíem el mateix vici, ens torna bojos jugar a bàsquet!
Varem formar un grup humà genial.
Tots passàvem de la trentena, teníem família, feina, amics,... però sempre trobàvem el temps per fer un entrenament el divendres i jugar el partit el cap de setmana.
Fa un mes varem fer l’últim sopar d’equip. Seguíem camins diferents i deixàvem de jugar amb el ST Esteve. Va ser un “fins aviat”.
En Pep era incansable, un malalt del bàsquet. Era capaç de venir a jugar el partit ja canviat, per que arribava d’un altre partidet que havia de jugar.
Arribava a tot. Tots els que jugàvem a ST Esteve estarem d’acord que aquest últims anys va ser l’ànima de l’equip. El “culpable” de que seguíssim jugant junts, i de que passéssim tants bons moments com per exemple l’ascens de categoria (“ens han guanyats uns dinosaures!!”, ens deien a Mataró!). Com varem disfrutar!
Una de les moltes coses que va fer, va ser el disseny de l’escut del club.
Així que tan sols puc dir que em sento orgullós d’haver compartit aquests moments amb tu, i que el bàsquet és una excusa més, que el que queda al final son les persones.
Diré el mateix que varem dir tots aquella nit a La Terrassa: Fins aviat, ens tornarem a trobar amb una pilota pel mig.
Tu Pep quedaràs sempre, per que el teu record és inesborrable.
“Grande!!!!”
Tots compartíem el mateix vici, ens torna bojos jugar a bàsquet!
Varem formar un grup humà genial.
Tots passàvem de la trentena, teníem família, feina, amics,... però sempre trobàvem el temps per fer un entrenament el divendres i jugar el partit el cap de setmana.
Fa un mes varem fer l’últim sopar d’equip. Seguíem camins diferents i deixàvem de jugar amb el ST Esteve. Va ser un “fins aviat”.
En Pep era incansable, un malalt del bàsquet. Era capaç de venir a jugar el partit ja canviat, per que arribava d’un altre partidet que havia de jugar.
Arribava a tot. Tots els que jugàvem a ST Esteve estarem d’acord que aquest últims anys va ser l’ànima de l’equip. El “culpable” de que seguíssim jugant junts, i de que passéssim tants bons moments com per exemple l’ascens de categoria (“ens han guanyats uns dinosaures!!”, ens deien a Mataró!). Com varem disfrutar!
Una de les moltes coses que va fer, va ser el disseny de l’escut del club.
Així que tan sols puc dir que em sento orgullós d’haver compartit aquests moments amb tu, i que el bàsquet és una excusa més, que el que queda al final son les persones.
Diré el mateix que varem dir tots aquella nit a La Terrassa: Fins aviat, ens tornarem a trobar amb una pilota pel mig.
Tu Pep quedaràs sempre, per que el teu record és inesborrable.
“Grande!!!!”
2 comentaris:
Han estat moltes coses que hem compartit amb el basquet de St. Esteve. Els sopars dels divendres, els partits dels caps de setmana, les pre-temporades a les escoles....I ara que habiem decidit que acabava una etapa de la vida, tu agafes la moto i te'n vas de viatge. Sempre et recordare Gran Capità i Gran Company.
Encara recordo el dia que vaig començara entrenar amb el St Esteve (i d'això ja fa 8 anys!). En Ramon ens deia que haviem fitxat un pivot, un tio molt gran, que ja ens feia falta. I clar, tots pensavem en lo alt i gros que series, i no ens vam equivocar. El que no sabiem era que amb el temps t'encarregaries de demostrar-nos que no només eres gran per fora. Què hauria sigut de l'equip aquests últims anys sense el teu famós "Actitud, compromís i coherencia!", sense les teves xerrades quan no ens ho agafavem prou en serio. Tu sempre venies "a tope".
Ens podem sentir afortunats de poder recordar les teves arribades triunfals amb el "microbús", els teus crits quan algú feia el gandul, les Nike Ñu, els pops a la gallega, els sopars a la granjeta, Mallorca...
Aquest any feia pena desfer l'equip, però això ara ja no importa massa. Espero que es compleixi això que diem tots i quan ens tornem a trobar tinguem una pilota de bàsquet entre les mans.
Publica un comentari a l'entrada