dijous, 26 de juliol del 2007

“La discreta amigable”*



És curiós, sempre em deies que m’enrotllava massa amb els textos i d’uns dies ençà em manquen les paraules.

Paraules per agraïr-te tot el que m’has regalat. Com haver-me sabut veure més enllà del que tothom perceb. I haver-ho sabut captar de forma exquisita, en les fotos més belles dels millors moments de la meva vida. O regalar-me abraçades on sentir-me protegida. O obsequiar-me amb la teva sabiesa, honesta, de la que tant he après. I tot això, sempre, amb el més gran dels somriures.

Sé que parlo per mi i per l’Àlex quan dic que per nosaltres ha estat un regal coneixe’t i saber-nos els teus amics. Tot un privilegi tenir-vos com amics a tu i a al Sil, als que tant estimem.

Com et vaig dir, ser GRAN significa moltes, moltes coses. En tu, totes elles hi tenen cabuda. I en tu han trobat, sempre, la més excel·lent manera de fer-nos-les transmetre. Gràcies Pepx.
En l’Art de viure i conviure, per nosaltres sempre has estat un gran mestre.

Àlex&Iolix

PD:
*”La discreta amigable”…. em vas caçar a la primera. I segurament això fou el principi de la nostra gran amistat.
Com sabem que no t’estaràs quiet, t’esperem per algun lloc entre el Passatge Tona i Berga, o traçant pels bells paratges entre Vilada i Osona. Quan ens vegis, fes bufar el vent al nostre favor. En sentir el teu xiulet, ja sabrem que ets allí, amb nosaltres, per sempre ;-)

1 comentari:

anna ha dit...

M'agrada molt el que dius d'en Pep. És veritat. Que bufin bons vents per a tots.