Hola Pep.
No voldria haver de fer això; preferiria dir-t’ho en persona, cara a cara, com quan et reies de mi dient que el pare em tractava massa bé, com la filla que no havíeu tingut. O quan ens vam trobar, fa uns mesos, al restaurant indi del costat de casa. Mira que ens agrada viure bé, i no ens important els quilets de més...
El que tinc més present és com t’enfoties l’últim dia que ens vam veure, amb les noves targes del despatx, i aquets paper membret tant extremat. Perquè sempre ens has dit que els advocats érem molt avorrits, amb aquestes targes totes iguales i que el despatx del pare havia de tenir una imatge jove, extremada, però elegant.
Hi estava pensant mentre miro les targes, i crec que, per mi al menys, no la canviarem mai, perquè així les podrem dur a la cartereta, a prop del cor, allà on et portem a tu.
Cristina R. Grau López
FGC ADVOCATS, SCCL
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Gràcies Cristina per pensar amb ell com era i per les coses que fèia. Una abraçada molt grossa. Gràcies per ser amiga nostra
Publica un comentari a l'entrada