dimecres, 5 de setembre del 2007

Lliçons d'un Osito

Hola Osito.
Avui per fi, en comptes de parlar-te, m'he decidit a escriure't. Què guapos en Jordi i jo a les fotos del casament. Quin detallàs. Bé, això ja ho saps que t'ho he dit moltes vegades. El que més em va impressionar quan tu i la Sil vau aparèixer a casa amb aquest pedaç d'àlbum va ser la "currada". "Però Pep! Jo només volia que fessis fotografies lliurement, sense cap condicionant, com un entreteniment!"- recordo que et vaig dir- I mentre passava les pàgines, no se m'esborrava el somriure de la cara i inclús vaig pensar: "Sortiria corrent i li ensenyaria les fotografies a qualsevol que passés pel carrer; vull que tothom vegi com l' Osito ha retratat el dia més feliç de la meva vida".
"Sí, però ja saps com sóc jo. Si faig alguna cosa, la faig bé".
Típic de tu. "Doncs té raó" -vaig pensar- "No sé per què m'extranya perquè l'Osito quan s'hi possa, s'hi possa". Que ha de fer una foto? La millor foto. Que s'ha de currar una gràfica? La més xul·la. Que es decideix a tenir nòvia? La més estupenda.
Totes les teves virtuts han sigut repassades amb emoció i conciència des de les ones cibernètiques d'aquest blog. No vull ser menys i m'agradaria explicar-a tothom que jo particularment vaig aprendre quelcom molt valuós de tu. Jo tenia una important falta de confiança en el meu treball quan vaig començar, i tu, com una mena de geni de la làmpada, em vas insuflar una autoestima que m'ha ajudat moltíssim durant tots aquests anys. Tanco els ulls i et veig devant meu dient allò de "Això està de conya. Fes el favor de creure més en el que fas".
No tot eren floretes, però. Quan alguna feina no t'acabava de convèncer, tenies molta mà esquerra, també: "Això està de conya, però… estic segur que encara ho pots fer millor. Fes-hi una volta, que la Cireta pot treure un deu".
Vaja, Pep, que em marejaves una mica però va valer la pena.
Així que a part de la generositat, l'energia, el positivisme, la diversió, la bondat, la franquesa, l' honestitat, el talent, la sensibilitat, el lideratge i totes les inesmentables virtuts que durant aquests dies la gent ha recordat de tu, vull destacar aquesta passió contagiosa per buscar l'excel·lència que tenies i que em vas encomanar. Ara crec en mi perquè un dia, ja fa 10 anys, tu vas creure-hi primer.
Que ets bandarra. Tot ho feies bé. Tot ho feies amb passió.
La primera gran lliçò de l'Osito.

I segurament vas ensenyar a la Sil també a fer fotos, perquè aquesta la va fer ella. I li va sortir la mar de bé.

T'estimo molt, osito.

2 comentaris:

anna ha dit...

Hola Cira: VaIg llegir el teu escrit de seguida, però em vaig emocionar tant que em va estar impossible respondre. És preciós. M'emociona com a mare el que expliques del seu desig de fer bé les coses i ho dius amb aquella estimació que li tens que jo ho trobo magnífic. Si que era una persona exigent, però amb una exigència positiva que fèia tirar endavant i millorar, com tu dius. Ho puc dir per experiència. Per a mi també era una font d'energia, una consciència crítica, dur a vegades però sabent que no ho fèia per xafar-te, com molta gent, sinó per estimular-te.
M'ha agradat molt la teva frase "vull destacar aquesta passió contagiosa per buscar l'excel·lència que tenies i em vas encomanar".
M'ha agradat molt també que li diguis Osito. Jo ja veus que no estic massa inspirada però volia agrair les teves paraules de gran estimació per al meu fill. Petonets.

Cira ha dit...

Molts petons per a tu també i gràcies per ser un exemple per a tots nosaltres amb la teva fortalesa.