Si fossis aquí jo et parlaria sobre la gent meravellosa que m’he anat trobant pel meu periple hospitalari, com la Irene que va ser qui em va rebre a la RPQ i que ara em ve a veure amb bicicleta, o la Laia, que té un somriure dolç i infinit i va demostrar que Barcelona és un poble.
També et parlaria de les coses boniques i casi màgiques que estan passant contínuament i que m’agrada pensar que les provoques tu, siguis on siguis, per que tot plegat em resulti una mica més fàcil, encara que tu sempre has estat un escèptic.
T’explicaria que els teus amics, els meus amics i els nostres amics no m’han deixat sola ni un dels 57 dies que fa que vas marxar, i que tanta i tanta gent abatuda per la teva absència i preocupada per la meva convalescència em fa sentir una energia centrífuga que em dona ales quan decaic i penso que jo no puc amb tanta pena.
T’explicaria que tot i que sempre m'he proclamat la teva fan numero 1 -ja ho saps, la Sil morta d'amiració pel seu home- em sento aclaparada al veure quan admirat i respectat eres en el teu sector, però es que al cap i a la fi jo no sóc target ;-)
O et parlaria de que constatar que sempre vas portar-me per bandera i que aprofitaves qualsevol ocasió per dir que jo era la dona de la teva vida em fa creure que quan et queixaves que era més carinyosa amb la gata que amb tu només era una nova modalitat del teu esport preferit: fer-me saltar per poder dir-me barrufeta rondinaria.
O enumeraria la gent que m’ha dit que consideraven la nostra relació un model a seguir, una història lliure i honesta, imperfecta i única.
O, per sobre de tot, t’explicaria que he descobert que l’encant irresistible que jo et vaig veure des del primer dia, allà en aquella festa que tu eres incapaç de recordar, fascinava a qualsevol que va tenir la sort de creuar-se amb tu.
I per últim et parlaria d’aquest blog on ara t’escric.
És curiós, tots estem tristos per la teva absència però aquest és un quadern ple d’esperança i agraïment, un meravellós i sorprenent càntic a la vida, a la teva vida que feia feliç a tantíssima gent.
Pep, vas canviar la vida a tots els que t’estimaven, que som tants que encara ho fa tot més injust. Ara només em queda esperar que la teva absència ens faci a tots més forts. Segur que tu ens ajudaràs per a que així sigui.
Bon viatge i recorda, jo t’estimo sempre
La Sil
1 comentari:
Sil, una abraçada ben forta. El Pep ens va ensenyar molt, i tu cada dia amb la teva fortalesa i amb el teu esperit ens ensenyes també coses meravelloses com en aquesta entrada tan plena de sentiment i esperança.
Publica un comentari a l'entrada