tag:blogger.com,1999:blog-86419483190740858792023-12-12T15:31:29.439+01:00Adéu PepHem creat aquest bloc perquè els amics del Pep Faura puguem acomiadar-nos d'ell i recordar els bons moments que hi vam passar. Esteu convidats a participar-hi.Unknownnoreply@blogger.comBlogger71125tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-41011472968535398552009-10-08T00:07:00.002+02:002009-10-11T01:36:14.692+02:00:)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm3.static.flickr.com/2571/3987460981_ebe3feaa58.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 500px; height: 333px;" src="http://farm3.static.flickr.com/2571/3987460981_ebe3feaa58.jpg" border="0" alt="" /></a><br /><div><br /></div>Silhttp://www.blogger.com/profile/00844265692599834852noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-15889986301515461642008-09-15T15:53:00.004+02:002008-09-15T16:02:30.573+02:00byPepx a Tokyo<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg34UaOCV51w5JIEZxABRConiEhi1j-yp_fnuabolOAOyY04Fc9lPnjI0n95Ragqyj_9dim13wpW4FdXCnUYRuzIEr7hEwRpnlzPc1H1dl7kA53NQcdCH030kNWEX5O8hGDZEJR_IVGyqYL/s1600-h/IMG_5238+br.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg34UaOCV51w5JIEZxABRConiEhi1j-yp_fnuabolOAOyY04Fc9lPnjI0n95Ragqyj_9dim13wpW4FdXCnUYRuzIEr7hEwRpnlzPc1H1dl7kA53NQcdCH030kNWEX5O8hGDZEJR_IVGyqYL/s400/IMG_5238+br.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5246246867810264290" /></a><br /><br />Mira amb que em vaig trobar pasejant per Tokyo!!<br />Sé que és el viatje que et va quedar pendent de fer amb la Sil.. en certa forma també ho vas aconseguir, com tot el que et vas proposar.<br /><br />Una abraçada!<br />OriolOriolPChttp://www.blogger.com/profile/08622935971681801049noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-44644338841238369532008-07-13T21:13:00.002+02:002008-07-13T21:24:03.519+02:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs46BNFeQqchy5LIcOmv5fAeWQmChJuZWzQy-zY1Rhx_DdSxR6JEaK17YI-4rDATF4-uT06UxDJ_HFPN1ng3e_Tr28iLg2E0S0CZPmBBJ-9KpkKX4fn0BlRLxSXSzztKzaO7IOa8tWyAWL/s1600-h/104_0491.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5222581435604842066" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs46BNFeQqchy5LIcOmv5fAeWQmChJuZWzQy-zY1Rhx_DdSxR6JEaK17YI-4rDATF4-uT06UxDJ_HFPN1ng3e_Tr28iLg2E0S0CZPmBBJ-9KpkKX4fn0BlRLxSXSzztKzaO7IOa8tWyAWL/s320/104_0491.JPG" border="0" /></a><br /><div>Una nit quan el Xavi anava a dormir, tot rient engrescat em va dir </div><br /><div></div><br /><div>-Estic més content que el Pep!</div><br /><div>-Qué dius Xavi ?- vaig preguntar-li</div><br /><div>- Que estic més content que un Pep! El Pep sempre estava content - va contestar-me</div><br /><div></div><br /><div>L'alegria de viure del Pep era evident fins per un nen de set anys.</div><br /><div>"Estic content com el Pep", crec que a ell haurà rigut de sentir aquesta expressió del Xavi.</div><br /><div></div><br /><div>Fins sempre Pep, i com cada dia un pensament per a tú.</div>mireiahttp://www.blogger.com/profile/03705828584212912352noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-54933663288316816792008-07-13T21:02:00.003+02:002008-07-13T21:12:02.828+02:00Hola Pep:<br /><br /> Aquest ha sigut in any molt dur, pensant cada dia en tu, però intentant tirar endavant, amb<br />el record del teu somriure.<br /><br /> T'estimo.<br /><br /> Concepciómireiahttp://www.blogger.com/profile/03705828584212912352noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-56506647625093480792008-07-12T10:01:00.003+02:002008-07-12T10:04:16.096+02:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm3.static.flickr.com/2188/2517256708_e16f94fb9f_b.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px;" src="http://farm3.static.flickr.com/2188/2517256708_e16f94fb9f_b.jpg" border="0" alt="" /></a><br /><span style="font-style:italic;">"Al principio, cuando queremos a alguien, nuestro mayor miedo es que el ser querido deje de querernos. Naturalmente, lo que tendríamos que temer es que nosotros no dejemos de quererlo, incluso después de muerto. Porque todavía te quiero con toda mi alma, Prabaker. Te sigo queriendo. Y a veces, amigo, este amor que llevo conmigo, y que no puedo darte, me oprime el pecho y me deja sin aire. A veces, incluso ahora, mi corazón se ahoga en un mar de pena que, sin ti, está vacío de estrellas, de risa y de sueño."<br />Gregory David Roberts - Shantaram</span>Silhttp://www.blogger.com/profile/00844265692599834852noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-60127958650710220652007-12-18T10:14:00.000+01:002007-12-18T10:21:23.072+01:00En Pepx pel PC<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiZR3pz_8QOrMAZRxz44GYHCS7JZP5CTRaqzRWpvxdTY5xw9-jt3Aj3BSQ-QZ9N-6Jmiohu_nkfvM7UTsliRKtjkfeZ514qxyE089pQPYENx3AhJ-VHZBwhyphenhyphenz4JZOAl4HTRjspW23vNylZ/s1600-h/byPepxTeam+BR.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiZR3pz_8QOrMAZRxz44GYHCS7JZP5CTRaqzRWpvxdTY5xw9-jt3Aj3BSQ-QZ9N-6Jmiohu_nkfvM7UTsliRKtjkfeZ514qxyE089pQPYENx3AhJ-VHZBwhyphenhyphenz4JZOAl4HTRjspW23vNylZ/s400/byPepxTeam+BR.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5145240235385920274" /></a><br />El primer cop que vaig conèixer en Pep vaig veure un tio alt i gros que entrava per la porta de l'Estudi de Lorente, se m’acosta i em diu: <br />-Xaval avui faràs la gràfica de la teva vida- No tenia ni idea de qui era <br />-Ja ho sé, però no gràcies a tú- vaig respondre, i aquell va ser el principi d'una gran amistat. Des d’aleshores tot va ser un constant estira i afluixa, una competició per veure qui dels dos era el més xulo i aconseguia vacil·lar a l'altre: <br />-Tu! Fes-me cas o et trencaré les cames- però si és un troç de pa, pensava jo.<br />-Tú i quants com tu, Pep?-<br />llavors m'esperava el millor moment per tornar-li, que era quan em preguntava per alguna cosa que estava creant: <br />-Què et sembla això?- Mai esperava una crítica constructiva, sino que li diguessis que t'agradava molt.<br />-Mmmm.. aquesta tipografía no m'acaba de convèncer- a vegades no era veritat, però no hi havia ningú tan divertit com el Pep quan s'emprenyava:<br />-No tens ni idea, està de puta mare- (sempre deia el mateix) i aleshores arribava el meu moment:<br />-Pep, no tens criteri, jo li donava una altra volta- Ara sí, s'enfadava, es girava cap a la pantalla del Mac i no deia res, de tant en tant em mirava de reüll i es trobava amb un somriure burlesc i somreia a contracor.<br /><br />Així era en Pep, 100 quilos de pura humanitat, aquell amb qui sempre podies comptar, sempre amunt i avall, arribant tard a tot arreu, sempre alegre, sempre vital.<br />L'amic, el confident, aquell a qui no l'importava dir-te que t'estimava quan més ho necessitaves i que mai es cansava de dir que La Sil era la dona de la seva vida i mai s'oblidava dels seus gorditos i de tots els seus amics.<br /><br />Pep, no hi ha dia que no et recordi, al Palau, a l'Estudi, pel carrer. Trobo a faltar les teves abraçades, les escapades al Foster's quan estaves a règim, la teva mirada descarada quan passava una noia amb un gran pitram, quan m'ensenyaves orgullós l'ultim aparell electrònic d'ultimíssima generació i deies: -Te n’hauries de comprar un com aquest- i el teu somriure etern que em guardo dins meu per sempre.<br /><br />Gràcies pel temps que vàrem compartir, amb tu he aprés a gaudir més de la vida, a relativitzar els mals moments, a escoltar, a no descansar fins que la feina surt perfecte i sobretot, a estimar.<br /><br /><br />Gràcies Pep, sempre t'estimarem.<br /><br />OriolOriolPChttp://www.blogger.com/profile/08622935971681801049noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-2991335212155934312007-12-16T21:04:00.001+01:002007-12-16T21:04:41.920+01:00<a href="http://farm3.static.flickr.com/2375/2115224669_c3d7b85177_b.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px;" src="http://farm3.static.flickr.com/2375/2115224669_c3d7b85177_b.jpg" border="0" alt="" /></a>Silhttp://www.blogger.com/profile/00844265692599834852noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-46957629317024780592007-11-29T17:46:00.000+01:002007-11-29T17:49:51.574+01:0013 de Desembre<a href="http://farm3.static.flickr.com/2262/2074164378_c3ee0cc4ce_o.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px;" src="http://farm3.static.flickr.com/2262/2074164378_c3ee0cc4ce_o.jpg" border="0" alt="" /></a>Silhttp://www.blogger.com/profile/00844265692599834852noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-73007776280103652322007-11-13T14:43:00.000+01:002007-11-13T14:50:33.054+01:0013 de NovembreHola Pep:<br />Aquest any, ja que el passat vas riure tant, voliem tornar a cantar-te l'aniversari feliç, amb la mare i els nens, i enviarte'l per mòvil. On te l'enviem?<br /><br />Et trovem a faltar tant com el primer dia i el temps, de moment, no ho fa més fàcil.<br /><br />Et veiem a les motos de la carretera, als calendaris de la farmàcia, en aquelles fotos que surten de tant en tant pel protector de pantalla de l'ordinador, i fins i tot a les bambes noves del Xavi, que com ell diu són com les del Pep!<br /><br />T'estimem<br /><br />Mireia i Concepciómireiahttp://www.blogger.com/profile/03705828584212912352noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-53034657949627903682007-11-13T11:19:00.000+01:002007-11-13T11:22:07.693+01:00PEL PEP<span style="font-family: arial;">Pepito, no hi ha dia que no pensi en tu. I avui, amb més motiu que mai.</span><br /><span style="font-family: arial;">Avui fas anys, no?</span><br /><span style="font-family: arial;">Tots els que t'estimem t'enviem un petò molt i molt gran.<br /><br /></span>Cirahttp://www.blogger.com/profile/09852920559244307584noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-1177109371848755242007-10-06T15:40:00.000+02:002007-10-06T15:50:16.108+02:00Bon dia, Pep :-)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlttH-5LcQcanfoQpa9ZHJanCswh9EVNpiRN2f57-BeHg7EwwFTqsMOSLTWHmAF0vGg-Ma3_gI-bF_fWHJzuMAuIUrlEd3QZSAuHybG1b997NB_Sh5Jjb0o-Bs-H3Dna-johG9YBkO84xQ/s1600-h/IMG_7043.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlttH-5LcQcanfoQpa9ZHJanCswh9EVNpiRN2f57-BeHg7EwwFTqsMOSLTWHmAF0vGg-Ma3_gI-bF_fWHJzuMAuIUrlEd3QZSAuHybG1b997NB_Sh5Jjb0o-Bs-H3Dna-johG9YBkO84xQ/s400/IMG_7043.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5118220562799001410" /></a>Silhttp://www.blogger.com/profile/00844265692599834852noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-8038262057591118272007-10-06T12:50:00.000+02:002007-10-06T13:25:02.451+02:00ESTENC LA MÀ<p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;" lang="CA" >Qui ens ho hauria dit ara fa disset anys a Sant Esteve que els capricis del destí ens durien fins aquest blog...</span></p><span style="font-size:85%;"><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5Br7F59cHY-DOGH7_Smx3t9JjRE1EJsjWMCXxp2pROdCRgI9YonAh8FN9PXlQ0Kv1mis-xrbDZgH5tms7vBgqirM_2PfFuvleCbXNnCuIJSECqpI3yq3cypMReNideDMUmYrjR9nFTnU/s1600-h/pep+001.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5Br7F59cHY-DOGH7_Smx3t9JjRE1EJsjWMCXxp2pROdCRgI9YonAh8FN9PXlQ0Kv1mis-xrbDZgH5tms7vBgqirM_2PfFuvleCbXNnCuIJSECqpI3yq3cypMReNideDMUmYrjR9nFTnU/s320/pep+001.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5118177525314822146" border="0" /></a><span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;" lang="CA" >Pep, sempre que em costa escriure alguna cosa intento que algú que en sàpiga més expressi per mi el que m’agradaria dir. Així que acostumo a <i style="">tirar</i> dels poetes que són uns bons mestres.<o:p></o:p></span> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;" lang="CA" >De vegades tot és fàcil i d’altres tan difícil…</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family:arial;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: verdana;">ESTENC LA MÀ</span><br /></span></p><p style="font-family: verdana;font-family:arial;" class="MsoNormal" ><span style="font-size:85%;">Estenc la mà i no hi ets.</span></p><p style="text-align: left; font-family: verdana;font-family:arial;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"> Però el misteri</span></p><p style="text-align: left; font-family: verdana;font-family:arial;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;">d'aquesta teva absència se'm revela</span></p><p style="text-align: left; font-family: verdana;font-family:arial;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;">més dòcilment i tot del que pensava.</span></p><p style="text-align: left;font-family:arial;" class="MsoNormal"><br /></p><p style="text-align: left; font-family: verdana;font-family:arial;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;">No tornaràs mai més, però en les coses</span></p><p style="text-align: left; font-family: verdana;font-family:arial;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;">i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta</span></p><p style="text-align: left; font-family: verdana;font-family:arial;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;">de la vida que visc, no solitari</span></p><p style="text-align: left; font-family: verdana;font-family:arial;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;">sinó amb el món i tu per companyia,</span></p><p style="text-align: left; font-family: verdana;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;">ple de tu fins i tot quan no et recordo,</span></p><p style="text-align: left; font-family: verdana;font-family:arial;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;">i amb la mirada clara dels qui estimen</span></p><p face="arial" style="text-align: left;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: verdana;">sense esperar cap llei de recompensa.</span><br /></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;" align="right"><span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;" lang="CA" ><o:p><br /></o:p></span><span style="font-size:85%;"><i style=""><span lang="CA" style="font-family:Verdana;">Llibre d’absències, </span></i></span><span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;" lang="CA" >M. Martí i Pol<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;" lang="CA" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;" lang="CA" >Aquí ho tens, espero que t’agradi. Com a mínim és representatiu de com ens sentim sabent-te lluny…<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;" lang="CA" ><o:p></o:p></span><span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;" lang="CA" >Un petonàs Pep, a tu i a tots els que t’estimen.</span></p><p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Verdana;font-size:85%;" lang="CA" >Arianna</span></p>Arianna Candellhttp://www.blogger.com/profile/13232906044811372254noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-10536722217100416202007-09-30T13:42:00.000+02:002007-09-30T13:46:23.570+02:00Parlem de tu - Miquel Martí i PolParlem de tu, però no pas amb pena.<br />Senzillament parlem de tu, de com<br />ens vas deixar sobtadament, de les teves<br />coses parlem i també dels teus gustos,<br />del que estimaves i el que no estimaves,<br />del que feies i deies i senties;<br />de tu parlem, però no pas amb pena.<br />I a poc a poc esdevindràs tan nostre<br />que no caldrà ni que parlem de tu<br />per recordar-te, a poc a poc seràs<br />un gest, un mot, un gust, una mirada<br />que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.Silhttp://www.blogger.com/profile/00844265692599834852noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-88889659859287803822007-09-29T22:14:00.000+02:002007-09-29T22:15:56.048+02:00Pels meus cosinsHe anat llegint el blog i he anat plorant i plorant. <br />Quanta tendresa, estimació, admiració, felicitat, desig de viure i tants d'altres adjectius que transmetia el Pep.<br /> <br />No vull deixar passar l'oportunitat d'escriure dues ratlles adreçades als meus cosins Ignasi i Anna. Potser per la proximitat familiar, el que més m'ha emocionat han estat les cartes de l'Ignasi i l'Anna. Admiro la gran fortalesa que despreneu i les ganes que teniu de tirar endavant la vostra vida intentant que tot torni a la normalitat. No sé si jo podria fer el mateix.<br /> <br />Desitjo estar a prop vostre i donar-vos tot el suport que necessiteu.<br /> <br />Us estimo molt. Una abraçada ben forta.<br /> <br />Carme Vilardaga Ventosalaurahttp://www.blogger.com/profile/10135021483506533501noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-29484577452810969652007-09-29T17:16:00.000+02:002007-09-29T17:17:33.469+02:00m'entristeixoSóc una cosina segona del Pep. <br />Tot sovint penso en ell, l'imagino, el recordo.. I m'entristeixo molt i molt!<br />M'agrada pensar que d'aquesta manera descarrego una mica de dolor als seus amics i familiars més propers... <br />Ja sé que no és això! només els volia donar molts ànims i molts records.<br />Aquest blog és fantàstic, una gran idea.<br /><br />Una abraçada,<br /><br />Laura Estragués Vilardagalaurahttp://www.blogger.com/profile/10135021483506533501noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-44253968306773446932007-09-20T17:58:00.001+02:002007-09-20T17:58:56.580+02:00Què tal, Pep?<br />Sembla que parli ara més amb tu que quan estaves aquí.<br /><br />Saps quan penso en tu?<br />A vegades haig de fer coses, a la feina o a on sigui, que em fan una mica de por, de respecte, i no sé si me’n sortiré, aleshores penso en tu i em dic: “al ataque, endavant!”, i em dones una empenteta de confiança i valentia que m’ajuda a superar aquell moment de dubte.<br />Penso en tu quan vaig en bicicleta pel Vilar d’Urtx i sé que mai t’hi trobaré, que ja mai ens podràs ensenyar el famós paller dels Galup ni podrem fer pícnics d’estiu a la Cerdanya; no saps la ilusió que em feia que ens haguéssim de veure aquest estiu allà.<br />Penso en tu quan sé que ja no podré recórrer a tu quan necessiti un dissenyador gràfic de qualitat i de confiança.<br />També hi penso en la teva gent més propera. La teva marxa ha deixat uns pares trencats, rebentats, el tio Ignasi i la tia Ana, els estimadíssims gorditos. Quina sort has tingut amb aquests pares que t’han fotut tanta canya i que t’han recolzat tant. <br />A partir d’ara les trobades de cosins seran més avorrides, i fins que no superem lo teu, seran una mica tràgiques, de silenci incòmode, d’absència present. Ens haurem de conformar amb el que som i el que tenim. Els teus estirabots ja no els dirà ningú.<br />Al teu germà Claudi l’has deixat sol, coix. I la Sílvia. Ella és la nineta dels ulls de tothom. Desitjo que amb l’amor que està rebent de tots agafi la seva vida i la tiri endavant, ben ferma. Segur que tú l’ajudaràs com ningú.<br /><br />Ara quan veig una maleïda valla quitamiedos penso en tu, abans ni me les mirava. I és ben cert que els ciutadans ens hem de queixar i hem de ser exigents davant les autoritats. El silenci perpetua lo dolent.<br />I també penso en lo molt important que és l’educació de tots i el civisme, els deures i les obligacions que tots tenim cap als altres. Si no els tenim, si no ens respectem els uns als altres deixem de ser persones i passem a ser animals. <br /><br />Una abraçada ben forta allà on siguis i segueix inspirant-nos,<br /><br />LluísLluís Faurahttp://www.blogger.com/profile/14764936516273591663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-11322345975419035192007-09-18T13:02:00.000+02:002007-09-18T13:04:27.871+02:00PARA MI PEPILLOHola Pep !!! Soy Juani, como tu me llamabas. Quiero decirte que los días sin ti se hacen muy difíciles pues tu ausencia es demasiado grande para todos, sobre todo para tus padres.<br /><br />Para mi también es dura pues te vi nacer y crecer a lo largo de tus 32 años. Primero en casa de los “avis” y después con tus padres.<br /><br />Pep en mi mente queda la sonrisa que tenías cuando me pedías patatas fritas y gazpacho. El día que te lo hacía disfrutabas como un campeón. <br /><br />Me decías que te mimara que yo era tu segunda madre y yo te contestaba que ya tenías a Silvia para mimarte. Y ahora se ha acabado todo, pero tu Juani te recordará siempre.<br /><br />Has sido un gran chico PEPILLO.<br /><br />Juanaannahttp://www.blogger.com/profile/06448314181057572888noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-64278132371940055742007-09-17T16:58:00.000+02:002007-09-17T17:14:55.009+02:00Les teves nenes, a poc a poc pero amb pas ferm<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsuUshrvy1mOjdons4bkJTN7YftU-rcTuxjqxpxot1GQJrr7nDveyHG3H0NZwFejbW9-I5whMlyFZwluKFaie9T_gJhcCd284wJ5VbpWPms9ASR16drgTzvA9ToL1BPGI4Ei-FS0lM58Q/s1600-h/Nenes.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsuUshrvy1mOjdons4bkJTN7YftU-rcTuxjqxpxot1GQJrr7nDveyHG3H0NZwFejbW9-I5whMlyFZwluKFaie9T_gJhcCd284wJ5VbpWPms9ASR16drgTzvA9ToL1BPGI4Ei-FS0lM58Q/s400/Nenes.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5111188256070671682" /></a><br /><br />Hola Pepx! <br />On ets? Segons les creences japoneses, un cop passats els primers 49 dies de la teva marxa, ja deus haver trobat el teu lloc. Sigui quin sigui, siguis on siguis, de ben segur que hauràs escollit un bon lloc, amb una bona perspectiva per poder seguir les nostres vides pas a pas. Els que seguim aquí, en aquest món nostre, estem aprenen a viure dels records, de la nostalgia, de tants moments màgics viscuts al teu costat, i dels no tant màgics, que ara ens semblen més valiosos que mai. <br />Les teves nenes, la Silvix, l'Anna i la Tinix tirem endevant, a poc a poc però amb pas ferm. No pateixis per elles Pepx, que jo les cuidaré tant com pugui, perquè sé molt bé que si ara em truquessis des del despatx i em demanessis un últim favor ... aquest seria cuidar de les teves nenes!<br /><br />Com t'anyorem petit gran home!<br />TinaTinahttp://www.blogger.com/profile/10715809409337540042noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-51612021311617623642007-09-08T21:32:00.000+02:002007-09-10T20:58:55.598+02:00Coses que t'explicaria si fossis aquí<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm2.static.flickr.com/1421/778873252_605f179f3f.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px;" src="http://farm2.static.flickr.com/1421/778873252_605f179f3f.jpg" border="0" alt="" /></a><br /><br /><br />Si fossis aquí jo et parlaria sobre la gent meravellosa que m’he anat trobant pel meu periple hospitalari, com la Irene que va ser qui em va rebre a la RPQ i que ara em ve a veure amb bicicleta, o la Laia, que té un somriure dolç i infinit i va demostrar que Barcelona és un poble. <br />També et parlaria de les coses boniques i casi màgiques que estan passant contínuament i que m’agrada pensar que les provoques tu, siguis on siguis, per que tot plegat em resulti una mica més fàcil, encara que tu sempre has estat un escèptic.<br />T’explicaria que els teus amics, els meus amics i els nostres amics no m’han deixat sola ni un dels 57 dies que fa que vas marxar, i que tanta i tanta gent abatuda per la teva absència i preocupada per la meva convalescència em fa sentir una energia centrífuga que em dona ales quan decaic i penso que jo no puc amb tanta pena.<br />T’explicaria que tot i que sempre m'he proclamat la teva fan numero 1 -ja ho saps, la Sil morta d'amiració pel seu home- em sento aclaparada al veure quan admirat i respectat eres en el teu sector, però es que al cap i a la fi jo no sóc target ;-)<br />O et parlaria de que constatar que sempre vas portar-me per bandera i que aprofitaves qualsevol ocasió per dir que jo era la dona de la teva vida em fa creure que quan et queixaves que era més carinyosa amb la gata que amb tu només era una nova modalitat del teu esport preferit: fer-me saltar per poder dir-me barrufeta rondinaria. <br />O enumeraria la gent que m’ha dit que consideraven la nostra relació un model a seguir, una història lliure i honesta, imperfecta i única.<br />O, per sobre de tot, t’explicaria que he descobert que l’encant irresistible que jo et vaig veure des del primer dia, allà en aquella festa que tu eres incapaç de recordar, fascinava a qualsevol que va tenir la sort de creuar-se amb tu.<br /><br />I per últim et parlaria d’aquest blog on ara t’escric. <br />És curiós, tots estem tristos per la teva absència però aquest és un quadern ple d’esperança i agraïment, un meravellós i sorprenent càntic a la vida, a la teva vida que feia feliç a tantíssima gent.<br /><br />Pep, vas canviar la vida a tots els que t’estimaven, que som tants que encara ho fa tot més injust. Ara només em queda esperar que la teva absència ens faci a tots més forts. Segur que tu ens ajudaràs per a que així sigui.<br /><br />Bon viatge i recorda, jo t’estimo sempre<br /><br />La SilSilhttp://www.blogger.com/profile/00844265692599834852noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-89757259239457781932007-09-06T23:16:00.000+02:002007-09-06T23:23:54.334+02:00Des de MallorcaHola cosinet, des de Mallorca et volem donar les gràcies per haver-mos fet compartir moments tan alegres i sobre tot tant divertits.<br /><br />Sempre vas aconseguir que la nostra relació, encara que estiguéssim molt de temps en veuren's, fos molt especial i sobre tot per al teu cosí l'Eduardo.<br /><br />T'agraïrem sempre el teu detall que cada volta que venies a Mallorca, ja fos per feina o per plaer, sempre vares tenir un moment per venir a visitar-mos o, al manco, una trucada per telèfon.<br /><br />Tant l'Eduardo com jo mateixa, moltes gràcies per haver estat sempre al costat dels teus pares i sobre tot amb la mare, ben segur que des d’on estàs ho seguiràs fent, és més ho has de seguir fent perquè ells et necesssiten.<br /><br />Moltes gràcies per ésser així com ets, t'estimem molt<br /><br />Eduardo, Jacinta, Guillem, Jacinta<br /><br /><br />"Tu ja no hi ests i floriran les roses,<br /><br />maduraran els blats i el vent tal volta<br /><br />desvetllarà secretes melodies"annahttp://www.blogger.com/profile/06448314181057572888noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-31967679056991698912007-09-06T11:17:00.000+02:002007-09-06T17:11:59.948+02:00From London / Des de Londres<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvXA-xxR1xnneRBqZj7-ZPvAXE4_6S1wx6OvUJzkOm5ZWjqTqHBBZNh6Iw1Mn-9PSynKLqCYbk15taXCtgryTkGwoHAvt2bQce4zxKbxG1w-mdH-GgyA5ulFIC6O-sNH33s2ch_nlUPNza/s1600-h/n860940611_1207907_7406.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvXA-xxR1xnneRBqZj7-ZPvAXE4_6S1wx6OvUJzkOm5ZWjqTqHBBZNh6Iw1Mn-9PSynKLqCYbk15taXCtgryTkGwoHAvt2bQce4zxKbxG1w-mdH-GgyA5ulFIC6O-sNH33s2ch_nlUPNza/s400/n860940611_1207907_7406.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5107017862855298514" /></a><br /><br />Dearest Pep<br /> <br />Tom and I feel so privileged that we met you and that you shared our special wedding day with us in June. It was a real honour to have you and Sil there with us in Ibiza, and I will never forget the memories we share from that day - your happy smiley face, your little cam, you taking 2459286 photos ;- )<br /> <br />We will treasure our wedding photos for the rest of our lives.<br /> <br />You, your family and Sil are always in our thoughts and prayers and we will never forget you.<br /> <br />Lots of love Sarah and Tom xxxx<br /><br />____________________________________<br /><br />Estimadíssim Pep,<br /><br />En Tom i jo ens sentim molt privilegiats d’haver-te conegut i de que compartissis amb nosaltres el nostre especial dia de casament al Juny. Va ser un autèntic honor tenir-vos a tu i a la Si allà a Eivissa amb nosaltres i mai oblidarem els records que compartim d’aquell dia, el teu rostre feliç i somrient, la teva camareta, tu disparant 2459286 fotos ;-)<br /><br />Les fotos del nostre casament seran el nostre tresor per la resta de les nostres vides.<br /><br />Tu, la teva família i la Sil esteu sempre en els nostres pensaments i pregaries. Mai t’oblidarem.<br /><br />Amb amor,<br />Sarah i Tom<br />xxxxSilhttp://www.blogger.com/profile/00844265692599834852noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-38879620647937780072007-09-05T22:33:00.000+02:002007-09-05T22:54:54.085+02:00GRÀCIES FILL<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPvIobf323MR8fw3f6SPua58IzjW6rf_j7qjXijEAJakBpqowklKqZXj9R5_q5SM3mMaOT_BTnsMgVHWdAOBDeiBK9PY9k3FJ4ety9-kUdr-HVuoGIn_EDPCj1cOfSCeOYT5SDo3oD2xE/s1600-h/Pepx.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPvIobf323MR8fw3f6SPua58IzjW6rf_j7qjXijEAJakBpqowklKqZXj9R5_q5SM3mMaOT_BTnsMgVHWdAOBDeiBK9PY9k3FJ4ety9-kUdr-HVuoGIn_EDPCj1cOfSCeOYT5SDo3oD2xE/s320/Pepx.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5106825607939694146" /></a><br />Gràcies per poder compartir una relació de felicitat, de confiança i d’ideals que ens donaven força i alegria a tots dos. De fet, era un estil de comunicar-te que comparties amb tots els que estimaves, com he anat veient. Un i altre sabíem que ens teníem sempre al costat, que sempre podíem comptar amb l’altre. Sentia la teva estimació, respecte i admiració, com segur que tu senties la meva. <br /><br />Gràcies especialment pel recolzament i tracte amb l’Anna quan més ho va necessitar i no era fàcil. Amb les teves ganes de viure, amb la confiança en les seves capacitats, fent palesa l’autoexigència i estima que sempre hem compartit a la nostra família.<br /><br />Has marxat somrient, com sempre. A la Silvia, a l’Anna, al Claudi, a mi, i a tants d’altres, ens serà una mica mès difícil viure sense tu. Però intentarem recuperar la teva alegria de viure, la teva exigència de ser millors, de recolzar els amics, de saber trobar els aspectes positius de les persones i les situacions. <br /><br />Pep, gràcies per haver fet aquest camí amb nosaltres. Gràcies pel teu somriure.<br /><br />Ignasi.annahttp://www.blogger.com/profile/06448314181057572888noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-77183971503744037452007-09-05T21:59:00.000+02:002007-09-05T22:01:07.379+02:00CARTA PARA ALGUIEN MUY ESPECIALAyer al mediodia, sono el telefono de casa, era ANA, hacia mucho tiempo que no sabia nada de ella ni de su familia.<br />Me alegre muchisimo de oirla de nuevo, y saber de ella.<br />ANA me dijo: bego creo que tienes que saberlo y me comunico la tragica noticia....<br />mis ojos se inundaron de lagrimas, no me lo podia creer.<br /> <br />PEP tan solo tenia trece años cuando yo lo conoci, yo tenia 21, estuve algun tiempo trabajando en su casa.<br />Al principio PEP se metia mucho conmigo, pero poco a poco nos fuimos haciendo grandes amigos.<br />Tengo que decir que esperaba con mucha alegria que llegaran las doce y media para que volvieran del cole,<br />me alegraban las mañanas y tanto que me las alegraban .....<br /> <br />Me siento muy PRIVILEGIADA de haber conocido a PEP en aquellos años de su vida.<br />PEP era alegre, muy alegre,simpatico,cariñoso,bondadoso; un vichillo .....<br /> <br />Recuerdo un dia que se escondio en el lavabo y justo cuando yo pasaba abrio la puerta y me tiro un globo de agua<br />me puso empapada, pero bueno asi era PEP, tambien recuerdo unas palabras tipicas de el :<br /> <br /> Se ponia un monton de colonia (S3) en el pelo. se hacia la raya al lado<br /> venia y me decia: Bego ¿ quedo guapo ?<br /> claro que estaba guapo... ¡ y perfumado tambien!<br /> <br />En uno de mis cumpleaños PEP se fue al corte ingles y le dijo a la dependienta:<br />¡ quiero el ultimo disco de isabel pantoja ! no es para mi es para la chica que trabaja en casa, tiene<br />el gusto un poco raro.<br />Despues venia tan contento a darme mi regalito y me contaba lo que habia hecho.<br /> <br />PEP nunca olvidare aquellos años que pase con vosotros, me hiciste sentir una mas de la familia y<br />por encima de todo siempre....<br /> <br />"QUEDARAS GUAPO EN MI CORAZON"<br />TE QUIERO<br /> <br />Un abrazo muy grande para IGNASI , ANA Y CLAUDI. <br /> <br /> BEGOÑAannahttp://www.blogger.com/profile/06448314181057572888noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-53735823905307729182007-09-05T16:51:00.000+02:002007-09-05T17:22:50.443+02:00Lliçons d'un Osito<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-AVHO_IJ49_10OmyYo6tAC4JgNlJLykGAPykrf333M3Sn9aEVmb8xWpaLH35-74boqk8J7gje72LIVUwJIV1MUeQ5Y0bIxEEVqTbeztCUTTIdzqBMA_d41o3iLccdrvpIh2DyRjG0ecM5/s1600-h/pep+i+jo.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-AVHO_IJ49_10OmyYo6tAC4JgNlJLykGAPykrf333M3Sn9aEVmb8xWpaLH35-74boqk8J7gje72LIVUwJIV1MUeQ5Y0bIxEEVqTbeztCUTTIdzqBMA_d41o3iLccdrvpIh2DyRjG0ecM5/s320/pep+i+jo.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5106738530574114162" border="0" /></a>Hola Osito.<br /><div style="text-align: justify;">Avui per fi, en comptes de parlar-te, m'he decidit a escriure't. Què guapos en Jordi i jo a les fotos del casament. Quin detallàs. Bé, això ja ho saps que t'ho he dit moltes vegades. El que més em va impressionar quan tu i la Sil vau aparèixer a casa amb aquest pedaç d'àlbum va ser la "currada". <span style="font-style: italic;">"Però Pep! Jo només volia que fessis fotografies lliurement, sense cap condicionant, com un entreteniment!"</span>- recordo que et vaig dir- I mentre passava les pàgines, no se m'esborrava el somriure de la cara i inclús vaig pensar: <span style="font-style: italic;">"Sortiria corrent i li ensenyaria les fotografies a qualsevol que passés pel carrer; vull que tothom vegi com l' Osito ha retratat el dia més feliç de la meva vida".</span><br /><span style="font-style: italic;">"Sí, però ja saps com sóc jo. Si faig alguna cosa, la faig bé".</span><br />Típic de tu. <span style="font-style: italic;">"Doncs té raó" -vaig pensar- "No sé per què m'extranya perquè l'Osito quan s'hi possa, s'hi possa". </span>Que ha de fer una foto? La millor foto. Que s'ha de currar una gràfica? La més xul·la. Que es decideix a tenir nòvia? La més estupenda.<br />Totes les teves virtuts han sigut repassades amb emoció i conciència des de les ones cibernètiques d'aquest blog. No vull ser menys i m'agradaria explicar-a tothom que jo particularment vaig aprendre quelcom molt valuós de tu. Jo tenia una important falta de confiança en el meu treball quan vaig començar, i tu, com una mena de geni de la làmpada, em vas insuflar una autoestima que m'ha ajudat moltíssim durant tots aquests anys. Tanco els ulls i et veig devant meu dient allò de <span style="font-style: italic;">"Això està de conya. Fes el favor de creure més en el que fas".</span><br />No tot eren floretes, però. Quan alguna feina no t'acabava de convèncer, tenies molta mà esquerra, també: "<span style="font-style: italic;">Això està de conya, però… estic segur que encara ho pots fer millor. Fes-hi una volta, que la Cireta pot treure un deu"</span>.<br />Vaja, Pep, que em marejaves una mica però va valer la pena.<br />Així que a part de la generositat, l'energia, el positivisme, la diversió, la bondat, la franquesa, l' honestitat, el talent, la sensibilitat, el lideratge i totes les inesmentables virtuts que durant aquests dies la gent ha recordat de tu, vull destacar aquesta passió contagiosa per buscar l'excel·lència que tenies i que em vas encomanar. Ara crec en mi perquè un dia, ja fa 10 anys, tu vas creure-hi primer.<br />Que ets bandarra. Tot ho feies bé. Tot ho feies amb passió.<br />La primera gran lliçò de l'Osito.<br /><br />I segurament vas ensenyar a la Sil també a fer fotos, perquè aquesta la va fer ella. I li va sortir la mar de bé.<br /><br />T'estimo molt, osito.<br /></div>Cirahttp://www.blogger.com/profile/09852920559244307584noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8641948319074085879.post-16452540766422019932007-09-03T22:00:00.000+02:002007-09-03T22:05:15.838+02:00EN AQUELLA SALAFa molts dies que he vist el teu blog, fa molts dies que hi ha un lloc on tota la gent que t’estima et fa saber com ets d’important per tots ells.<br />Jo sóc la Dolors, la germana gran de la Mar, només ens vam veure un parell o tres de vegades i et demano permís per compartir, i participar en aquesta meravellosa idea i poder expressar-m’hi.<br />Jo hi era el dia que es van trobar molts, però <strong>molts</strong> dels teus amics i família, per dir-te d’una manera brillant i sincera, tant de dins del cor, que has viscut intensament, amb alegria i optimisme, has estat compromès i treballador.<br />En aquella sala, que s’havia quedat petita de tants que hi érem, s’hi respirava una barreja de tristesa i amor, d’unió, de complicitat, com si hi hagués alguna cosa que no deixes que la pena fes callar les paraules, bellíssimes paraules, que es deien de tu.<br />Jo hi era en aquella sala amb el meu marit i els meus fills i vam aprendre una de les millors coses : És important la intensitat en que una persona viu. <br />Aquesta intensitat, aquesta essència perdura desprès de la nostra absència, com deia aquell.......” L’energia ni es crea ni es destrueix: es transforma” , per això tots els que et coneixen i t’estimen sentiran sempre la teva proximitat.<br />Els que no et vam conèixer gaire, ens quedem amb aquesta recança, en canvi, vas fer que fóssim capaços de notar la teva energia, perquè en aquella sala, on hi havia tanta gent, només es percebia una cosa : Amor cap a tu.<br />Una abraçada a tota la teva família que pensen i diuen de tu, el que a tots ens agradaria que algun dia diguessin de nosaltres. No conec la Sílvia, però també li vull fer arribar el meu suport i el meu desig en la seva recuperació absoluta.<br />DolorsClaudihttp://www.blogger.com/profile/02080277971456510753noreply@blogger.com1