dimecres, 5 de setembre del 2007

GRÀCIES FILL


Gràcies per poder compartir una relació de felicitat, de confiança i d’ideals que ens donaven força i alegria a tots dos. De fet, era un estil de comunicar-te que comparties amb tots els que estimaves, com he anat veient. Un i altre sabíem que ens teníem sempre al costat, que sempre podíem comptar amb l’altre. Sentia la teva estimació, respecte i admiració, com segur que tu senties la meva.

Gràcies especialment pel recolzament i tracte amb l’Anna quan més ho va necessitar i no era fàcil. Amb les teves ganes de viure, amb la confiança en les seves capacitats, fent palesa l’autoexigència i estima que sempre hem compartit a la nostra família.

Has marxat somrient, com sempre. A la Silvia, a l’Anna, al Claudi, a mi, i a tants d’altres, ens serà una mica mès difícil viure sense tu. Però intentarem recuperar la teva alegria de viure, la teva exigència de ser millors, de recolzar els amics, de saber trobar els aspectes positius de les persones i les situacions.

Pep, gràcies per haver fet aquest camí amb nosaltres. Gràcies pel teu somriure.

Ignasi.

2 comentaris:

Sil ha dit...

Hola Ignasi,
Efectivament, el Pep sempre somreia, un somriure franc, brillant i trasparent.
Gràcies per posar una de les meves fotos preferides del Pep. Gràcies per totes les coses que ja saps
La SIL

Marcos ha dit...

Hola
Em dic Marcos Cerdan Lock y era al millor amic de Pep al EGB ESCOLES CARLIT. Magradaria parlar amb als pares. Vic als Estats Units. mlcerdan@optonline.net