EN AQUELLA SALA

Fa molts dies que he vist el teu blog, fa molts dies que hi ha un lloc on tota la gent que t’estima et fa saber com ets d’important per tots ells.
Jo sóc la Dolors, la germana gran de la Mar, només ens vam veure un parell o tres de vegades i et demano permís per compartir, i participar en aquesta meravellosa idea i poder expressar-m’hi.
Jo hi era el dia que es van trobar molts, però molts dels teus amics i família, per dir-te d’una manera brillant i sincera, tant de dins del cor, que has viscut intensament, amb alegria i optimisme, has estat compromès i treballador.
En aquella sala, que s’havia quedat petita de tants que hi érem, s’hi respirava una barreja de tristesa i amor, d’unió, de complicitat, com si hi hagués alguna cosa que no deixes que la pena fes callar les paraules, bellíssimes paraules, que es deien de tu.
Jo hi era en aquella sala amb el meu marit i els meus fills i vam aprendre una de les millors coses : És important la intensitat en que una persona viu.
Aquesta intensitat, aquesta essència perdura desprès de la nostra absència, com deia aquell.......” L’energia ni es crea ni es destrueix: es transforma” , per això tots els que et coneixen i t’estimen sentiran sempre la teva proximitat.
Els que no et vam conèixer gaire, ens quedem amb aquesta recança, en canvi, vas fer que fóssim capaços de notar la teva energia, perquè en aquella sala, on hi havia tanta gent, només es percebia una cosa : Amor cap a tu.
Una abraçada a tota la teva família que pensen i diuen de tu, el que a tots ens agradaria que algun dia diguessin de nosaltres. No conec la Sílvia, però també li vull fer arribar el meu suport i el meu desig en la seva recuperació absoluta.
Dolors