Sóc el teu secretari, dèies, quan el pare era de viatge i jo em quedava amb en Claudi i tu, que us dúieu 18 mesos i éreu tan petits que no sabia quin dels dos deixar a la porteria i quin a dalt del cotxe perquè estiguéssiu ben cuidats. Els paquets, les caixes de fruita, dur els avis a casa i quan arribàvem a la nostra els tres qui es quedava a vigilar el cotxe sent tan menut? o a la porteria... o fent-me companyia. A banda de bromista sempre has estat molt madur. La maduresa fèia que m'ajudessis i les bromes que juguessis com un nen.
Tu m'havies pres aquesta foto de l'àlbum familiar perquè t'agradava i la vas incorporar a la meva palm perquè em sortís quan em truquessis tu per telèfon. Ara te la penjo jo al blog perquè sé que t'agradava tant, amb aquest cabell rissadet que mai no vas tornar a tenir.
1 comentari:
Encara que sembli mentida, el Pep també va medir un metre!
Publica un comentari a l'entrada