Pep,
Potser no t´enrecordaràs de mi. Soc la Nuria Benaissa, filla de la Khadija, vam passar unes 3 setmanes d´estiu a l´Obach quan teniem uns 13 anys. Jo si que m´enrecordo de tu. I es que de Peps-i mira que he viatjat i fet coses-nomès n´he conegut un, i ets tu. Per això, l´altre dia, quan vaig trobar una Vanguardia a un seient del metro, i vaig veure el teu nom, vaig plorar.
Que recordo d´aquell estiu... que jugàvem amb els gossos de la casa, te´n recordes?? El Chispas, el Troni... que vam anar un parell de vegades a una piscina que tenia forma de guitarra. Que hi havia un 600 parat al front de casa i sempre ens hi ficavem tots 4-el Claudi, el meu germà, tu i jo-i que ens imaginavem que estavem de visita a llocs magics. i la meva mare m´explicava l´altre dia que un dia ens vam perdre, i que tots estavem "cagats" menys tu. Tu no paraves de riure.
I així es com t´imagino ara... rient. Rient quan tots els demès estem "cagats" i "cabrejats", és clar.
Ignasi, Anna, Sílvia... jo hi prego, pel Pep. No sé si a Déu o a qui, donç aquestes notícies et fan dubtar de tot...però ho faig.I la mare també.Estem aquí si necessiteu qualsevol cosa.
I a tu, Pep...pues que quasi bé et puc veure, rient des d´allà on ets....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola Núria: Gràcies per tot el que expliques. Jo també recordo aquell estiu i a tu i al teu germà. M'ha fet moltas gràcia el que expliques que tots estàveu cagats de por i en Pep rient. Suposo que es vèia fort i us volia mantenir segurs al seu costat. Sempre ha estat així i ens queda aquest consol que sempre ens dèia a tots, endavant, disfruteu de la vida. Una abraçada molt i molt forta. Anna
Publica un comentari a l'entrada