Qualsevol excusa era bona per treure-la a fer unes corbes i sempre deies entre rialles que el millor del canvi climàtic era poder allargar-ne la temporada fins a dates insospitades.
Va ser la companya perfecte en el viatge més bell i ni tan sols es va queixar el dia que vam passar 14 hores en ruta perquè tu no podies suportar un altre dia per carreteres italianes.
Guardaré els 25.000 km com el més gran tresor, em pujava a la “bèstia” confiant plenament en tu i en ella i em limitava a gaudir del paissatge i la ruta. Era la millor moto i el millor conductor, em sentia segura i quan de tant en tant em tocaves el genoll, sabia que hem deies que eres feliç de dur-me de paquet.
Va ser la companya perfecte en el viatge més bell i ni tan sols es va queixar el dia que vam passar 14 hores en ruta perquè tu no podies suportar un altre dia per carreteres italianes.
Guardaré els 25.000 km com el més gran tresor, em pujava a la “bèstia” confiant plenament en tu i en ella i em limitava a gaudir del paissatge i la ruta. Era la millor moto i el millor conductor, em sentia segura i quan de tant en tant em tocaves el genoll, sabia que hem deies que eres feliç de dur-me de paquet.
Diu l’Ignasi que has marxat de viatge amb la moto, si és així, cuideu-vos molt i vigila en els revolts massa tancats no toquis amb la puntera l’asfalt
V’sss
1 comentari:
Sil! quina foto més maca i e text. Comparteixo del tot els teus sentiments perquè jo també hi havia pujat de l'estudi a casa. Quina moto! Quin conductor! Recorda aquest viatge i els altres, el país basc... D'aquest últim conservo una pedra lila que em vau dur. Quina meravella de la naturalesa, lila i rodona completament. La tinc a la meva taula de depatx, que és on la veig més sovint. És per a mi el record d'aquell viatge que vau fer i em fa pensar en l'estimació que tan ell com tu teniu per a mi. M'heu ajudat molt i espero que continueu a fer-ho. Compta amb mi per a tot també.
Publica un comentari a l'entrada