dimecres, 1 d’agost del 2007

Ens falten paraules


Pep, et trobem a faltar .

Ens falten paraules per als nens, per fer-los entendre que malgrat no hi ets, la teva forma de viure la vida, amb alegria, intensitat, disfrutant cada moment i, estant pendent de la gent que t’estimaves es una bona manera de viure-la.
Per fer-los entendre que cada record que tenim té un valor incalculable i que tothom a qui estimem sempre deixa una emprempta a les nostres vides.

Ens falten paraules per poder explicar el buit que has deixat, la incredulitat i la tristor que sentim.

Ens falten aquelles paraules que de segur tu li diries a la Silvia a cau d’orella per ajudar-la a tirar endavant, o aquelles amb que la “picaries” nomès pel gust de veure-la saltar.
Ens falten paraules d’ànim per la Silvia perque sovint també ens en falten per nosaltres.

Però, si aplico la teoria ...., tots els records que tenim: les xarrades de sobretaula, rialles i batalles campals amb els nens a Cantoni, discusions per arrivar tard i la tendresa d'agafar la Martina, sortides al Forum i anades a Madrid, sesions de fotos per Nadal i brometes per un jersey (millor bufanda,... ja m’entens) ...... potser tot plegat ens ajudarà a tornar-te a trobar.

Gràcies Silvia perque l'hem pogut conèixer, gràcies Pep per haver-nos volgut conèixer,


Fins sempre

1 comentari:

anna ha dit...

Mirèia: moltes gràcies per tot el que dius i per la fotografia. A mi m'ajuda molt veure tot el que l'estimàveu i tot el que el trobeu a faltar. Ara estem tots amb la Sílvia i amb vosaltres i amb en Pep, evidentment, encara que no el tinguem, la seva presència és entre nosaltres. Pels consells que ens donava, per les brometes que ens costava entendre als no tant "burletes", per tot, i gràcies a vosaltres tots els Galup Russinés per estimar-lo tant.