Hola Pepx,
Sóc la Tinix. Aquí estic, entre fotos i revistes i més fotos. Passatge Tona amunt, passatge Tona avall. I jo fent la ruta diaria de recadets per tot Barcelona, “patrolling” com diu el Toru. I tu aprofitant a veure si la missatgera et pot portar a revelar algun carret o enquadernar algunes fotos. Quants favors ens hem fet! Quant ens hem ajudat! Com has cregut en mi inclús quan ni jo mateixa hi creia! El teu possitivisme extrem sempre ha compensat el meu pessismisme injustificat, i de quina manera! Que maco ha sigut treballar a tres pisos de distancia!
Qui em retocarà una foto al moment? Qui m’abraçarà com un ós gegant quan tingui un mal dia? Qui se’n fotrà de mi i de lo poc que treballo dia a dia? Qui m’invitarà a regalècies, chupa-chups i altres porqueries? Qui farà règim amb mi després de setmanes d’excesos?
Entro a l’estudi i veig la teva cadira (caríssima i portada d’Amèrica, pobre DK …), el teu ordinador imponent, les teves notes, i … malgrat el vuit, tinc la sensació que ets de viatge, que ja tornaràs, que no has marxat per sempre. I que així sigui.
Com et trobaré a faltar cosinet meu!!!
La teva “germaneta”, la Tinix.
Petons!
2 comentaris:
Hola Tinix. Sé el que us estimaveu, sé el que us ajudaveu, fins i tot imagino que devies ser confident de les meves bronques.....Ens serà molt difícil aguantar ferms i tots plegats podrem superar-ho si sabem compartir el seu amor i convertir-lo en nostre. Junts vencerem i junts viurem la falta que ens farà. No és el mateix, però a mi sempre em tindràs al teu costat si em necessites. Jo no sé retocar fotos, però estaré a punt on sigui per abraçar-te, sense substituir-lo.
Hvala za intiresnuyu iformatsiyu
Publica un comentari a l'entrada