dimecres, 8 d’agost del 2007

Gràcies Pep

En nom de tota la gent de Sant Esteve i del Baix Montseny, GRÀCIES PEP!!
Sí, Pep, et donem les gràcies per haver pogut conèixer i assaborir lo bona persona que has estat.

Gràcies per la teva manera de ser, sempre generós, implicat sempre amb el teu equip i la teva gent. Has aconseguit (i no és gaire fàcil a Sant Esteve, tu ja ho saps!) que un barceloní com tu, formi part com un més d'aquest bonic i meravellós país que és el Montseny.

La teva senzillesa i alegria ho han aconseguit!

I t'has arremangat les mànigues quan ha calgut treballar,
i has fet servir les idees i reflexions quan ha calgut pensar,
i has estat el primer animador i engrescador de tothom quan els ànims estaven baixos,
i no hi ha hagut cap partit ni cap situació en la que no haguem sentit la teva veu, la teva poderosa veu i la teva empenta.
Tot aquest gran cos que tens, ho tens també de bona persona, i això ho sabem els que hem tingut la sort de poder compartir amb tu tots aquests anys.
Tants i tants moments viscuts a Sant Esteve!

I tot això quedarà, Pep, quedarà en el nostre record per sempre:
tingues per segur que cadascú dels teus amics seguirem pensant en tu,
seguirem parlant de tu, cadascú hi anirà afegint experiències i records inoblidables
i entre tots mantindrem viva la imatge d'aquest home que ens ha frapat, que ens ha encomanat d'entusiasme, que ens ha acompanyat en els moments difícils,
que ha rigut i gaudit amb nosaltres en els bons moments.

Per tot això, i molt més que potser ara ens deixem de dir, et tindrem sempre present Pep.
I tindrem sempre present la paraula que potser més vegades t’hem sentit, i que sempre vindrà associada a tu: COMPROMÍS!
Sí, Pep, compromís, tu bé ho saps, nosaltres bé ho sabem de tants cops que te l'hem sentit.
Has estat un home de paraula, que mai ha fallat a ningú quan ha convingut,
i t'has compromès sempre amb el màxim d'esforç, amb la gent, amb l'equip, amb els que com tu gaudim de l'esport que ens ha unit.

Com diria el poeta, Bon viatge pels guerrers que al seu poble han set fidels, afavoreixi el déu dels vents el velam del seu vaixell.

No sabem cap on et portaran ara els vents, ni quin camí seguirà el teu vaixell.
Només sabem una cosa: que allà on siguis… Ves-te entrenant, que algun dia ens tornarem a reunir tots els que hem tingut la sort de conèixe't i estimar-te, i recordarem els bons moments viscuts.

Sempre seràs el nostre CAPITÀ, PEP. GRÀCIES,

1 comentari:

anna ha dit...

Gràcies a tots per a tot el que dieu. Jo penso que és ben cert i no és tan sols amor de mare perquè jo m'hi discutia per algunes coses també, però el compromís, la responsabilitat, la solidaritat i el ser bon amic dels seus amics eren clarament qualitats seves. Moltíssimes gràcies a tots i a tu Sil per penjar-ho al blog. L'amiga, la mare i la sogra i és com em diu la Sil carinyosament i a mi m'agrada que sigui així.