dimecres, 8 d’agost del 2007

Pep, som la familia nova




Som la família nova celebrant el 40 aniversari de les nostres noces. I tu Pep darrera de la càmera vas agafar cada gest ,mes enllà del físic ,captan valors intangibles com la joia i la felicitat dels infants o la serenitat dels grans.

Amb la Sílvia ens veu obsequiar un reportatge muntat en vídeo , foto fixa , en negre i color i amb un fons musical molt plaent i ben escollit , “ t`he deixat les diapositives una a una , per si les has de menester “. Avui en faré servir dues. Que sàpigues que t’estimen tots.

Estem acostumats a parlar amb el nostre Sergi i ara també parlem amb tu .Ens trobem en el record.

Lluitem per vèncer la tristor´.Hem conegut els Pares ,Germans i una gran quantitat d’ amics i companys de feina , tots emocionats i amb dolor com nosaltres !! però orgullosos i agraïts d’haver-te conegut ... només cal llegir el blog. Chapeau !! Trenta dos anys ben aprofitats amb molta exigència personal Repartint arreu , el consell , la bonhomia i la conciliació .

Pep , la teva mare Anna escriu ... seràs un estímul , en el nostre record ... !! Ja ets un model per nosaltres !!! quan sigui gran m’agradaria assemblar-me a tu –diem sovint!! No deixar d’aprendre mai .

No et preocupis ..!.Fem pinya !..cadascú ... com pot i sap, per consolar-nos Intentem trobar sentit a la Vida, i tenim confiança de retrobar-te . Estem molt agraïts ,Pep , dels teus pares , pel suport que donen a la nostra neboda .

I en els moments difícils o de desesperació ens preguntarem ¿ que li agradaria al Pep que féssim , ara ? Com reaccionaria ... com acabaria el Pep aquesta feina ?


Fins aviat






Oncle Quim i Ma Lluïsa

1 comentari:

anna ha dit...

Moltes gràcies Quim i Ma Lluïsa! m'ha agradat molt tot el que dièu d'en Pep. Aquesta força que tenia ens ajudarà a tots a dur la seva absència i... farem pinya per estar més protegits de les nostres febleses. Ara ja ho estem demostrant tots. Vosaltres i nosaltres, que ens havíem vist poc, ara ens trobem com si fóssim en família, com tu ben dius en el teu escrit. Gràcies per ser uns oncles tan macos per la vostra neboda i gràcies per deixar-nos compartir la vostra tristesa per la manca d'en Sergi. Anirem plegats fent el dol que ens partoqui que, segurament serà molt més lleu i sabem compartir tot el bo i el dolent que ara vivim tant d'aprop. Gràcies per tot el vostre amor i recolzament.