Hola Pep, els Nadals no seran els mateixos sense tu, qui es vestirà de Papa Noel, ara? Sempre et recordaré, sonrient, feliç i parlanxint, tal com eres. Em recompensa pensar que hem passat una molt bona infància junts, gràcies els formidables pares que tenim. T´enrecordes aquell dia que ens va agafar per tirar petardos i galetes pel balcó, la que vem montar. I, quan ens enfadavem, les corredises que feiem dins de casa, al voltant de la taula del menjador, per atrapar-nos, i tot plegat, per no fer-nos res després. Bueno, sort dels records, així no sembla que hagis anat tant juny. Et trobaré molt a faltar.Claudi