He anat llegint el blog i he anat plorant i plorant.
Quanta tendresa, estimació, admiració, felicitat, desig de viure i tants d'altres adjectius que transmetia el Pep.
No vull deixar passar l'oportunitat d'escriure dues ratlles adreçades als meus cosins Ignasi i Anna. Potser per la proximitat familiar, el que més m'ha emocionat han estat les cartes de l'Ignasi i l'Anna. Admiro la gran fortalesa que despreneu i les ganes que teniu de tirar endavant la vostra vida intentant que tot torni a la normalitat. No sé si jo podria fer el mateix.
Desitjo estar a prop vostre i donar-vos tot el suport que necessiteu.
Us estimo molt. Una abraçada ben forta.
Carme Vilardaga Ventosa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada