Sóc una cosina segona del Pep.
Tot sovint penso en ell, l'imagino, el recordo.. I m'entristeixo molt i molt!
M'agrada pensar que d'aquesta manera descarrego una mica de dolor als seus amics i familiars més propers...
Ja sé que no és això! només els volia donar molts ànims i molts records.
Aquest blog és fantàstic, una gran idea.
Una abraçada,
Laura Estragués Vilardaga
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada