ESTENC LA MÀ

Qui ens ho hauria dit ara fa disset anys a Sant Esteve que els capricis del destí ens durien fins aquest blog...

Pep, sempre que em costa escriure alguna cosa intento que algú que en sàpiga més expressi per mi el que m’agradaria dir. Així que acostumo a tirar dels poetes que són uns bons mestres.

De vegades tot és fàcil i d’altres tan difícil…

ESTENC LA MÀ

Estenc la mà i no hi ets.

Però el misteri

d'aquesta teva absència se'm revela

més dòcilment i tot del que pensava.

No tornaràs mai més, però en les coses

i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta

de la vida que visc, no solitari

sinó amb el món i tu per companyia,

ple de tu fins i tot quan no et recordo,

i amb la mirada clara dels qui estimen

sense esperar cap llei de recompensa.

Llibre d’absències, M. Martí i Pol

Aquí ho tens, espero que t’agradi. Com a mínim és representatiu de com ens sentim sabent-te lluny…

Un petonàs Pep, a tu i a tots els que t’estimen.

Arianna